Planet GPLTarragona
Planet GPLTarragona es una página que recoge todos los blogs de los socios de GPLTarragona. Si tú eres uno de ellos y quieres salir aquí, envia una correo a junta arroba gpltarragona.org con tu nombre y la dirección de tu blog (puedes enviar tu avatar o foto más tarde si todavía no lo tienes).
Serás avisado cuando tu blog se haya añadido.
Recuerda que para los artículos tenemos la web principal gpltarragona.org.
Subscripciones
Alfons Nonell i Canals (feed)
Ferran Reyes (feed)
Francesc Llort (feed)
Jonathan Hernández Velasco (feed)
Lluís Pàmies (feed)
Neil (feed)
Oleguer Huguet Ibars (feed)
Sergi Nuez (feed)
Sergio Blanco Cuaresma (feed)
Tomàs Reverter Morelló (feed)
Links
Sindicación
Se puede sindicar el planet con los siguientes formatos:
rss 1.0
rss 2.0
opml
Acerca de
Meta-sitio creado gracias a planet, cron, Python y Gentoo (entre muchos otros).
Doncs sí! fa una setmana recollia les coses al despatx de Tarragona i dilluns me n’anava de post-doc. I, com que m’agrada fer les coses al l’inrevés, el post-doc el faig més a prop de casa que no pas la tesi. :-)
Dilluns passat vaig començar al Laboratori de Quimiogenòmica del GRIB (Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica). El laboratori és al PRBB, un edifici bastant txulo, davant del mar i a un quart d’hora de casa si hi vaig amb metro!
La temàtica del post-doc és molt diferent a la de la tesi. Segueixo en el món de la ciència computacional, però ara he abandonat la quàntica per, en certa manera, la recerca de fàrmacs. Principalment treballaré en dos projectes, l’un encarat a programar eines per manipular SMILES (una manera d’anomenar les molècules químiques) i un altre més aplicat a la recerca de fàrmacs en el camp de l’oncologia.
La tesi (que encara no he defensat) m’ha agradat, he fet coses molt interessants i, per ser farmacèutic, he jugat molt dins el món de la química quàntica. Però ara tenia ganes de fer quelcom més aplicat, més encarat a la sanitat i crec que he tingut sort de trobar aquesta opció.
Encara és aviat per valorar, però de moment n’estic content. Porto uns dies inmers en el món de Python (un llenguatge de programació) i jugant a manipular molècules senzilles. El que sí que he notat és que… treballar a prop de casa… és un punt! :-)
Sí! ja tinc data per la lectura de la tesi, serà el dijous 16 d’octubre, a l’ICIQ (a Tarragona). L’hora encara no és 100% segura però té números de ser a les 11.30. Aquests dies començaré a preparar la presentació… a veure si faig quelcom que faci patxoca!
Bé, s’ha acabat. Divendres va ser el darrer dia que vaig treballar a Tarragona, la setmana vinent començo feina nova, el post-doc, a Barcelona. Em fa il·lusió el que m’espera. M’agrada el que faré i en tinc moltes ganes!!! Però, divendres va tocar recollir, fer neteja i acomiadar-se (tot i que a mitjans d’octubre hi aniré un dia per llegir la tesi).
Va ser un dia intens. Primer de tot vam enviar un article en el que feia temps que treballàvem. Després, fer neteja al PC i a fer còpies de seguretat… quin munt de bits que s’acumulen en quatre anys i mig!!! I, finalment, el que més mandra em feia… recollir paperam. Una caixa gran de brossa per llençar i una altra que ja és en un armari de casa els meus pares…
Recollir paperam, endreçar calaixos, buidar prestatgeries,… sempre em fa mandra i, a més a més, m’hi encanto. Sempre vaig trobant coses que em recorden unmoment concret, una situació,… Aquest divendres no va ser una excepció i em vaig passar el dia endreçant, dibuixant somriures en trobar coses que em recordaven moments concrets de tot aquest temps. Un munt de bits i uns quants quilos de paper…
He estat molt temps a Tarragona, hi vaig arribar l’1 de març de 2004, el dia en que l’ICIQ iniciava la seva activitat. Han canviat moltes coses en tot aquest temps. El primer dia, al despatx hi teníem dues taules (una pel David -un company que va acabar ja fa temps- i una per mi). En un racó hi teníem quatre ordinadors que ens fèien de clúster (ara crec que en tenim quasi 200 en una sala a banda). Al centre he treballàvem quatre gats (hi cabíem quasi tots en una de les sales de reunió-cafeteria) i per demanar quelcom només calia anar al despatx de la persona en qüestió… Ara estan tots els despatxos i laboratoris plens, per fer peticions cal fer ús dels diferents sistemes de gestió i, a més a més, al costat de l’edifici ja n’hi ha un de nou que obrirà, diuen, l’any vinent. Tot i que començar de zero en un lloc no és mai fàcil, ha estat una experiència que m’ha agradat
Apa, encara no sóc doctor. Si tot va bé, ho seré el proper 16 d’octubre. Però, començo feina nova, post-doc, temes nous, gent nova,… i… a Barcelona!!!!
Dissabte passat, poc després de les nou del matí vam arribar a Barcelona. Havíem sortit de Delhi la nit abans, a les 0.50 h (hora india) i vam fer escala, com a l’anada, a Amsterdam.
Els darrers dies van ser una mica intensos. De Jodhpur vam anar amb taxi fins a Agra. No ens feia gràcia viatjar de nit amb cotxe però no teníem elecció: els trens estaven tots plens. De camí a Agra vam fer una aturada a Jaipur, on hi ha la seu de l’empresa que ens llogava el cotxe. Allà vam pagar tots els trajectes (realment, amb un indi no es pot pactar res sinó està per escrit…), vam canviar de conductor i, a quarts de quatre (de la matinada!) vam arrencar de nou cap a Agra.
Només arribar a Agra vam anar a mirar si hi havia bitllets de tren per anar cap a Delhi i… sí! vam comprar els bitllets, deixar les bosses a la consigna i esmorzar. Vam agafar un rickshaw prepagat per visitar el Taj Mahal i el Fort. Espectacular! el Taj Mahal és una passada! una mole de marbre blanc que un emperador mongol va fer construir per enterrar la seva segona dona, que va morir en el part del catorzè fill. No ens va decebre gens. Després vam anar fins al fort que tampoc va estar malament. Per la tarda, el conductor del rickshaw ens va a fer un tomb per algunes botigues d’artesans i cap a l’estació.
A l’estació, els ferrocarrils indis ens van preparar una sorpresa: el nostre tren anava quatre hores tard! això volia dir arribar a Delhi a quarts de dues de la matinada. Vam decidir anar a les taquilles i mirar què podíem fer. Al final, com que no hi havia opcions d’altres trens, vam acabar compartint un taxi prepagat amb un noi americà. Un dia més… dins un cotxe.
L’endemà vam quedar-nos a Delhi. Ens ho vam pendre amb calma: a voltar! vam passejar amunt i avall pel Main bazar, vam anar fins al carrer dels joiers, del paper, de les espècies,… Tot i que tot plegat seguia éssent un caos total, ja estàvem més acostumats i no ens va semblar tant greu com el primer dia. Ens va agradar i tot!
Al vespre, després de sopar, vam anar cap a l’aeroport. I cap a casa!
Ara, tot i que hi ha hagut moments “d’agobiu”, es troba a faltar. Ens han decebut una mica els indis, el seu caràcter, bruts i que molts t’estafen a la mínima. Però hem vist coses molt txules, molt diferents. Hem visitat temples de diferents religions, des dels acollidors temples sijs fins als foscos santuaris hindús, passant per la pau dels monestirs budistes. Ciutats estressants i caòtiques i ciutats tranquil·les, plenes de monjos i gent que va a fer muntanya. Hem caminat per carrers plens de gent i també ho hem fet per les fantàstiques muntanyes de l’Himalaya a Ladakh,… En fi, com diu el seu lema: Incredible India! Índia és això, un país de contrastos. Una experiència que ens ha agradat molt conèixer!
Aviat… algunes fotos. N’hem fet més de 1400… :-)
Acabo de leerlo en su web oficial , sale el 9 de septiembre, y llevará por nombre “La ley innata“. Además nos han dejado un anticipo de este nuevo disco, “Dulce introducción al caos”, que puede escucharse en la propia web o aqui mismo gracias a Goear y al que ha subido la canción.
A falta de fer un resum una mica detallat, la conclusió d'aquesta setmana de turisme rural "cap de creus - fisterra" seria aquesta:
Nuka - "els peregrins del camí de santiago no són peregrins, són infectats"
Jo - "puede que si o puede que non"
pd.: ah, i un enllaç a les meves cutrefotos sense cap comentari ni indicació d'on són (ja les aniré comentant)
Dos pedazo de videos, con subtítulos en castellano de este “simpático perrito”. No me he podido resistir a postearlos. A batir la mandíbula!!
A través de la lista de correo de GPL Tarragona, veo que davidcg se ha comprado un lector de e-books que desconocía: Papyre.
Hace directamente la competencia al conocido Sony Reader y al novedoso Amazon Kindle, con la diferencia de que Papyre es de una empresa española y lo podemos comprar sin necesidad de importar o ir al extranjero. Que tentación! 
