Se confirma que Noki..., digo Symbian va a la desesperada, no les basta con adelantar 4 meses la liberación del código de Symbian.

Muy grandes las agallas de Lee Williams, jefazo de Symbian:



El mensaje dice "@billgates @stevejobs Wanted to let you know that we have £4.5 Billion worth of free @symbian code available. Hugs and kisses. Lee".

Viene a decir algo así como "@billgates @stevejobs Quiero hacerles saber tenemos disponible gratuitamente código de @symbian por valor de 4.5 millones de libras. Besos y abrazos. Lee".

No se trata de un fake como se podría pensar, pues el vídeo aparece en la web de Symbian, en el destacado "From CEO Lee Williams".

La idea es genial, seguro que consigue un efecto viral muy bueno por "meterse" directamente con los respectivos jefazos de su competencia via twitter, pero le veo un par de fallos de producción:

Primero: si te metes con Steve Jobs (jefazo de Apple), por lo menos no lo hagas desde un teclado y ordenador hecho por su compañía, que canta mucho (aunque la pantalla no parece de Apple):

Els que em coneixeu sabeu que mai faria difusió d’una campanya publicitària de cap empresa si la campanya no fos realment bona. Doncs bé, Dove m’ha sorprès. Dove “Evolution” El setembre de 2006 va treure un anunci a la televisió que va ser molt polemitzat. Realment impressionant. Jutgeu per vosaltres mateixos. No creus que la nostra percepció de [...]

• Reflexiones en voz alta: Blogs de videojuegos en España Des de que tinc una Wii procuro estar informat sobre videojocs i els blogs dedicats a aquest tema em semblen un recurs útil. Per la qual cosa tinc un parell al meu agregador de notícies. Manuel Sagra a realitzat un article en el que reflexiona sobre l'estat de la blogosfera espanyola dels videojocs i el panorama no és massa bo.
• Los PR de las compañías hablan sobre los blogs de videojuegos Per complementar el debat obert també ha demanat als representants de les companyies de videojocs la seva opinió.

• El 'scrabble' de 30 años de leyes educativas és un molt bon article d'investigació.
• L'AVUI.cat sense comentaris anònims Hauràs de registrar-te i donar les teves dades. L'anonimat provoca comentaris desgraciats, fins hi tot ofensius i és el motiu pel qual jo tinc els comentaris del blog desactivats fins que trobi un sistema més eficaç.
• Modelos de negocio: Cómo ganar dinero en un mundo perfectamente copiable (I) Molts estan espantats perquè veuen perillar un tipus de model de distribució provocat pels canvis tecnològics, però Javier Candeira veu noves oportunitats i ha escrit una sèrie de dos articles amb intenció constructiva.
• Modelos de negocio: Cómo ganar dinero en un mundo perfectamente copiable (y II)

• Els mitjans "s'encaparren" en celebrar el canvi de dècada un any abans Aquí recorden que les dècades no tenen nou anys encara que hi hagi qui ens ho vulgui fer creure.
• Gerrymandering és una reflexió de Vicent Partal sobre les circumscripcions electorals i com d'absurd és el debat que es fa per dibuixar un mapa territorial que al final no assegura res als polítics.
• Entrevista a Pere Calders (1985) La revista digital Paper de Vidre reprodueix una entrevista amb l'escriptor feta l'any 1985 dins el programa radiofònic El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. 

Fa uns mesos un incendi va tenir unes conseqüències fatals en cegar la vida de cinc bombers i deixar-ne un sisè greument ferit. Els polítics, des del seu despatx van tancar el tema culpant un llamp. La gent del sud advertia que s’equivocaven. Però tema tancat.

Setmanes després, al lloc on van quedar atrapats els bombers morts, hi van aparèixer tot de proves i utensilis amagats. la gent del sud seguia reclamant que quelcom no lligava.

Ara una jutgesa ha obert la caixa dels trons. Els Mossos han fet la seva feina i hi ha dos detinguts. El sud demana responsabilitats. “Ho sento, ens vam equivocar” i aquí no passa res. Ara la culpa no és d’un llamp, ja ho deia la gent del sud. Ara el polític ho ha de reconèixer i acceptar.

En ple merder es fa públic que a la zona cremada, un espai natural protegit, el polític hi va autoritzar una mina. La gent del sud no la vol, els gestors del parc no la volen, els tribunals no l’aproven. Però el polític l’autoritza. El sud, castigat per l’amenaça d’un parc eòlic, cremat per un foc polititzat ara serà estripat per una mina autoritzada per un polític des del despatx.

La gent, el territori, té un límit. I el polític està tensant massa la corda. N’hi ha que demanen responsabilitats. N’hi ha que ho arreglen amb un “ho sento, m’he equivocat” però que continuen amb els plans eòlics i miners i els polítics, d’esquena al territori, fan com s’hi no hi veiessin res.