Planet GPLTarragona

Tomàs Reverter Morelló: Mural Time Lapse

Tue, 09 Mar 2010 19:30:20 +0000

La semana pasada tuve la oportunidad de grabar mi primer timelapse! Y después de todo el postprocesado que ya explicaré en otro post, tengo el resultado final.

En resumen, las características son:

Grabado con una Canon EOS 450d e intervalómetro
Objetivo fisheye Samyang 8mm
18 horas
4.000 fotos
8,5Gb de datos

Y sin más dilación, a por el vídeo (con música):

Una obra de arte en la pared del dormitorio from Tomàs Reverter on Vimeo.

(También versión en YouTube)

dallovi: El Sembrador d’Estels

Mon, 01 Mar 2010 15:37:25 +0000

El “Sembrador d’Estels ” es una estàtua que està a Kaunas, Lituania. Durant el dia pot passar desapercebuda, un bonze més, herència de l’època soviètica. De nit es fa la màgia, i el seu nom passa a tindre sentit… És el “Sembrador d’Estels”!! vist a | decreixement.net

Neil: Guapa, guapa y guapa

Sun, 28 Feb 2010 22:41:10 +0000

Tengo esto un poco abandonado y ya va siendo hora de ponerlo un poco al dia. En cuanto a como esta Ariadna, creo que con el título de este post queda bastante claro, esta guapisima! El cardiólogo nos dice que la cosa va muy bien y que incluso van a retardar la operación un poco, asi cuando la operen sera un poquito mas mayor y estará mas fuerte. En nutrición fliplan porque el ritmo de crecimiento y de engorde es buenísimo, en el momento de escribir estas lineas la peque pesa ya cinco kilos y medio, que no es poco, lo juro por las agujetas que tengo en los brazos La neuróloga tambien ve normalidad en el desarrollo (lo cual son buenisimas noticias) y el oftalmólogo nos dice que algo de resto visual tiene, o sea, que ve un poquito. Ahora el trabajo será para los amigos de la Once, que nos tendran que enseñar como estimular ese resto visual para que sea realmente util.Estamos en un momento muy dulce ya que la peque ya se ríe a carcajadas, reacciona a estímulos, reconoce voces.. está genial, y nosotros estamos de un baboso que no hay quien nos aguante.

Todo va bien, y eso nos hace felices.

by felixion

Entradas relacionadas:

Portátiles

Francesc Llort: Recull d'enllaços

Sun, 21 Feb 2010 14:11:52 +0000

Not wrong, just illegal és un lúcid assaig d'un estudiant d'institut canadenc per a la seva classe d'ètica. El tema dels treballs que va manar el professor era si està bé descarregar música, pel.lícules i jocs sense haver de pagar.
Cómo introducirse en los juegos de mesa Durant molts anys he cregut equivocadament que els jocs de taula eren poc més que quatre mal comptats: el parxís, el Monopoly, els escacs i l'scrabble però en realitat és un món immens, apassionant i en continu creixement.

Alfons Nonell i Canals: Què hi diu el pare?

Wed, 17 Feb 2010 10:02:02 +0000

Projecte-bloc nou de trinca: Què hi diu el pare?. És un projecte especial, pensat i fet gràcies al fet de ser pare novell i recent. L’he estat pensant durant mesos, abans que nasqués l’Aniol i tot! però no trobava el moment per posar-m’hi.

Finalment l’he fet i obert. El disseny és un dissent planer del repositori de dissenys del Wordpress (el gestor de continguts que empro), i algun dia suposo que el personalitzaré, però, no em volia entretenir donant més voltes al tema.

Què és? un bloc de la visió del pare en la paternitat. Un bloc amb informació, experiències i explicacions amb les que m’he anat trobant, preguntes, problemes, burocràcia,… Sé que ser pares és cosa de dos, però volia fer quelcom des del punt de vista del pare, quelcom que respongui les preguntes que m’he fet o que crec que es pot fer un pare novell o un futur pare.

Durant l’embaràs m’havia passat pel cap fer-ne un llibre. Però porta massa feina, cal escriure tots els continguts, endreçar-los i donar-los coherència en cinjunt. En fi, crec que hauria passat massa temps. He obtat per fer un bloc. Aquí no em cal endreçar els continguts, puc anar escrivint sobre el que vulgui quan vulgui i és molt més inmediat.

Espero que en podeu fer un bon ús!

Alfons Nonell i Canals: ONO cobra 20 euros per manteniment de linia

Wed, 17 Feb 2010 09:44:35 +0000

I crec que és un dels operadors amb el manteniment de la linia més car. Aquesta és la conclusió a la que arribar després d’un serial de dos mesos amb aquesta companyia.

Ara fa dos anys a casa ens vam donar d’alta al servei d’ADSL amb ONO. A casa no hi arriba el cable i, ja que havíem de passar per un cable de Telefònica, volíem fer-ho amb alguna companyia que ens evités qualsevol mena de contacte amb Telefònica. I aquesta companyia era ONO. Ells s’ocupaven de tot. I així va ser.

Tot va anar bé fins a finals de desembre, en que la connexió va començar a patir talls temporals. Amb una trucada eterna a atenció (?) al client, vaig aconseguir que vingués un tècnic. Aquest va resoldre que la linia estava malament i que m’havíen de reduïr la velocitat. L’endemà, a atenció al client es van negar a abonar-me l’import dels dies en que no havia tingut connexió ja que el problema no era seu sinó de la linia. A més a més, em van dir que si la linia no podia suportar més velocitat, no era el seu problema i que em seguirien cobrant per 2Mb oferint-me’n només 1. Si ens havíem donat d’alta amb ONO era per evitar aquestes situacions en que la culpa és de la línia. Nosaltres paguem a ONO i, per tant, és aquesta companyia la que ha de discutir amb Telefònica, no nosaltres.

Un mes després, vaig aconseguir una adreça electrònica de contacte d’ONO. Els vaig escriure explicant tot el que havia passat. Era la darrera opció abans de donar-nos de baixa. Una setmana després va venir un tècnic i va solucionar la incidència. Vaig tornar a escriure un correu electrònic reclamant la compensació pel mes amb una connexió inferior a la que pagàvem. A la vegada, em mostrava molest pel seu comportament ja que, si no hagués estat pel correu electrònic, ells ens hauríen deixar amb 1Mb.

En fi, poc després em van deixar un missatge al contestador dient que ens abonaven la darrera mensualitat més vint euros.

A la següent factura simplement ens van tornar la mensualitat: 32 euros. (28+impostos). Em vaig queixar, mancaven els 20 euros. Vaig tornar a escriure. Després em van trucar dient que sí, que ens havien abonat la mensualitat més vint euros. La meva pregunta va ser simple: si pago 28 euros més iva cada mes! la seva resposta va ser que ells ens havien tornat els diners que paguem per la connexió, 8 euros!

La conclusió: paguem 28 euros cada mes, si ens tornen 8 euros dient que és el que paguem per internet vol dir que paguem 20 euros de manteniment de linia! Em sembla un preu desmesurat, l’operadora més cara. Em preguntareu com és que no ho coneixia aquest import, doncs el desconeixíem perquè a les factures no es detalla res.

Francesc Llort: LOST i les sèries televisives

Sat, 13 Feb 2010 14:52:53 +0000

He deixat d'anar habitualment al cinema, l'he substituït per les sèries de ficció televisiva perquè el seu format m'ofereix una complexitat i varietat narrativa que no trobo al cinema. No vull dir que el cinema s'hagi de deixar de banda sinó que hi han certs temes que es tracten millor en un format que en un altre. Prefereixo veure el retrat de la segona guerra mundial que descriu Band of Brothers que veure l'espectacle superficial de Saving Private Ryan. Gaudeixo més amb els episodis de Twin Peaks que amb l'acabada a corre-cuita Seven.

La ficció televisada té l'avantatge que el format episòdic s'adapta a qualsevol tema i es pot estirar o contreure segons convingui. Pot narrar una petita historia amb tres episodis o tot un dia en temps real amb vint-i-quatre; donant molta llibertat als productors i guionistes. També pot reinventar-se com és el cas de Lost.

Lost és la demostració que quan convergeix el talent sense complexos amb un medi com el televisiu es poden sacsejar totes les estructures narratives establertes. I si no que algú em digui enlloc més on es pugui veure dos fils argumentals paral.lels al mateix temps, salts endavant i enrere a la trama i un tractament de la condició humana dels personatges tant desinhibit.

Alfons Nonell i Canals: Abandonem la ciutat i després arreglem-la fent campanya

Fri, 12 Feb 2010 08:21:38 +0000

El POSE-C a Barcelona està en hores baixes, les enquestes li pronostiquen que, si es fessin eleccions ara mateix, obtindrien mals resultats. La solució? aprofitar els diners públics per fer grans campanyes: renovació dels semàfors, pintar els carrers i ara, re-esfaltar les rondes. Anem a pams.

Semàfors. Sí, els nous semàfors són prou “monos”, nous modenrs, es veuen molt bé, estalvien energia,… però, calia canvia també els semàfors que ja eren nous i ja funcionaven amb LEDs? A la cantonada de sota casa l’estiu passat van refer tota la instal·lació semafòrica, pals nous, nous semàfors (amb LEDs), nou cablejat,… i ara, al gener, pam! els han canviat! Em sembla bé que es vangin canviant els semàfors però, treure també els nous? calia? suposo que sí, que ven més i fas més campanya si anuncies un gran pla de semàfors.

Pintar els carrers. A ningú se li escapa que és un tema que l’ajuntament té abandonat. Molts carrers estan mal pintats, no pintats, pintats de manera confosa. Però, en comptes d’estar al dia en això, realitzar un manteniment dia a dia i terni-ho tot ben cuidat, no, ho abandonen durant força temps i, després, gran pla! gran inversió de 2 milions d’euros per repintar tota la ciutat (l’any abans de les eleccions).

I avui ha tocat el re-esfaltat de les rondes (a banda de la possible reducció de la velocitat a 60Km/h). Avui s’anuncien 8 milions d’euros per re-esfaltar les rondes!

És cert que, a un any d’eleccions, és molt fàcil caure en la temptació de titllar d’electoralista totes les obres i accions d’un govern però, a Barcelona crec que més que una temptació, és un fet. No es pot abandonar una ciutat i després, un any abans de les eleccions, engegar grans plans per posar-se al dia. Al meu entendre això, a banda de llençar els diners, és electoralisme en estat pur.

Jo preferiria que les coses es gestionessin dia a dia, que no calgués un any per reparar una tapa elèctrica del carrer, que els carrers estiguessin ben pintats, els semàfors amb tots els llums funcionant (que no calguessin mesos per reparar-los),…

Jonathan Hernández Velasco: Problemas con los botones de algunos programas Java en Ubuntu Karmic

Tue, 09 Feb 2010 19:46:15 +0000

Me ha pasado ya dos veces. La primera con Eclipse hace ya un tiempo. Me lo bajé de su web y a la hora de intentar instalar un plugin, no podía apretar la tecla “Ok”. Se quedaba apretada siempre que volvía a pasar el ratón por encima, muy molesto. Y ahora también me ha pasado con Azureus, había una actualización y al intentar darle a “Aceptar” lo mismo… curiosamente el “Cancelar” siempre funciona.
La solución es la misma para los 2 casos, exportar una variable antes de ejecutar el programa:

export GDK_NATIVE_WINDOWS=1

Así con eclipse por ejemplo, sería:

#!/bin/sh
export GDK_NATIVE_WINDOWS=1
/home/user/eclipse/eclipse

Y para azureus, simplemente he añadido esa línea en el script de inicio después del #!/bin/bash, en mi caso estaba en:

/home/user/azureus/azureus

Y ha quedado así:

#!/bin/bash
export GDK_NATIVE_WINDOWS=1

######## CONFIGURATION OPTIONS ########

Oleguer Huguet Ibars: El CEO de Symbian envía un recadito a @billgates y @stevejobs, con fallos incluídos

noreply@blogger.com (olegueret) — Fri, 05 Feb 2010 12:27:50 +0000

Se confirma que Noki..., digo Symbian va a la desesperada, no les basta con adelantar 4 meses la liberación del código de Symbian.

Muy grandes las agallas de Lee Williams, jefazo de Symbian:

El mensaje dice "@billgates @stevejobs Wanted to let you know that we have £4.5 Billion worth of free @symbian code available. Hugs and kisses. Lee".

Viene a decir algo así como "@billgates @stevejobs Quiero hacerles saber tenemos disponible gratuitamente código de @symbian por valor de 4.5 millones de libras. Besos y abrazos. Lee".

No se trata de un fake como se podría pensar, pues el vídeo aparece en la web de Symbian, en el destacado "From CEO Lee Williams".

La idea es genial, seguro que consigue un efecto viral muy bueno por "meterse" directamente con los respectivos jefazos de su competencia via twitter, pero le veo un par de fallos de producción:

Primero: si te metes con Steve Jobs (jefazo de Apple), por lo menos no lo hagas desde un teclado y ordenador hecho por su compañía, que canta mucho (aunque la pantalla no parece de Apple):

Tanto opensource que se han vuelto, pues podrían haber usado alguna alternativa a sistemas operativos propietarios...

Segundo: aclárate con la tecnología que usas: si en el vídeo muestras que twitteas desde TweetDeck (programa de escritorio, versión para Mac), no acabes poniendo el tweet con otro programa.

Al menos ha sido consecuente y ha usado Gravity, un cliente twitter para Symbian al publicar el tweet...

Francesc Llort: Recull d'enllaços

Mon, 01 Feb 2010 20:01:56 +0000

Reflexiones en voz alta: Blogs de videojuegos en España Des de que tinc una Wii procuro estar informat sobre videojocs i els blogs dedicats a aquest tema em semblen un recurs útil. Per la qual cosa tinc un parell al meu agregador de notícies. Manuel Sagra a realitzat un article en el que reflexiona sobre l'estat de la blogosfera espanyola dels videojocs i el panorama no és massa bo.
Los PR de las compañías hablan sobre los blogs de videojuegos Per complementar el debat obert també ha demanat als representants de les companyies de videojocs la seva opinió.

Francesc Llort: Recull d'enllaços

Wed, 27 Jan 2010 17:31:19 +0000

El 'scrabble' de 30 años de leyes educativas és un molt bon article d'investigació.
L'AVUI.cat sense comentaris anònims Hauràs de registrar-te i donar les teves dades. L'anonimat provoca comentaris desgraciats, fins hi tot ofensius i és el motiu pel qual jo tinc els comentaris del blog desactivats fins que trobi un sistema més eficaç.
Modelos de negocio: Cómo ganar dinero en un mundo perfectamente copiable (I) Molts estan espantats perquè veuen perillar un tipus de model de distribució provocat pels canvis tecnològics, però Javier Candeira veu noves oportunitats i ha escrit una sèrie de dos articles amb intenció constructiva.
Modelos de negocio: Cómo ganar dinero en un mundo perfectamente copiable (y II)

Francesc Llort: Recull d'enllaços

Sun, 24 Jan 2010 11:48:31 +0000

Els mitjans "s'encaparren" en celebrar el canvi de dècada un any abans Aquí recorden que les dècades no tenen nou anys encara que hi hagi qui ens ho vulgui fer creure.
Gerrymandering és una reflexió de Vicent Partal sobre les circumscripcions electorals i com d'absurd és el debat que es fa per dibuixar un mapa territorial que al final no assegura res als polítics.
Entrevista a Pere Calders (1985) La revista digital Paper de Vidre reprodueix una entrevista amb l'escriptor feta l'any 1985 dins el programa radiofònic El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico.

Alfons Nonell i Canals: Castigant el sud (que no s’ho mereix)

Mon, 18 Jan 2010 10:45:24 +0000

Fa uns mesos un incendi va tenir unes conseqüències fatals en cegar la vida de cinc bombers i deixar-ne un sisè greument ferit. Els polítics, des del seu despatx van tancar el tema culpant un llamp. La gent del sud advertia que s’equivocaven. Però tema tancat.

Setmanes després, al lloc on van quedar atrapats els bombers morts, hi van aparèixer tot de proves i utensilis amagats. la gent del sud seguia reclamant que quelcom no lligava.

Ara una jutgesa ha obert la caixa dels trons. Els Mossos han fet la seva feina i hi ha dos detinguts. El sud demana responsabilitats. “Ho sento, ens vam equivocar” i aquí no passa res. Ara la culpa no és d’un llamp, ja ho deia la gent del sud. Ara el polític ho ha de reconèixer i acceptar.

En ple merder es fa públic que a la zona cremada, un espai natural protegit, el polític hi va autoritzar una mina. La gent del sud no la vol, els gestors del parc no la volen, els tribunals no l’aproven. Però el polític l’autoritza. El sud, castigat per l’amenaça d’un parc eòlic, cremat per un foc polititzat ara serà estripat per una mina autoritzada per un polític des del despatx.

La gent, el territori, té un límit. I el polític està tensant massa la corda. N’hi ha que demanen responsabilitats. N’hi ha que ho arreglen amb un “ho sento, m’he equivocat” però que continuen amb els plans eòlics i miners i els polítics, d’esquena al territori, fan com s’hi no hi veiessin res.

Jonathan Hernández Velasco: Audio en Dell XPS Studio 16 bajo Linux

Thu, 07 Jan 2010 18:53:14 +0000

Esto es en concreto para Ubuntu 9.10 (Karmic Koala), supongo que en versiones posteriores (con Alsa más actualizado) no hará falta. Ahora mismo, para que el audio funcione se tiene que poner en:

$ gksudo gedit /etc/modprobe.d/alsa-base.conf

la siguiente linea al final del archivo:

options snd-hda-intel model=dell-m6

Jonathan Hernández Velasco: Arreglar problema de sonido con Spotify en Ubuntu Karmic

Fri, 11 Dec 2009 18:32:42 +0000

Actualizado a 16 dic 09.

Os cuento como he arreglado unos problemas de sonido al ejecutar Spotify con Ubuntu 9.10 Karmic:

Primero de todo, aseguraos que en Sistema -> Preferencias -> Selector de sistemas multimedia tenemos seleccionado PulseAudio:

Nota: En caso de que no te salga en el menú de Preferencias la opción “Selector de sistemas multimedia”, significa que la tienes desactivada del menú. Para activarla, hacemos clic derecho encima del menú (encima de la palabra Sistema por ejemplo) y seleccionamos “Editar los menús”. Desde el editor, en la sección Preferencias marcamos la casilla de “Selector de sistemas multimedia” y le damos a Cerrar.

$ sudo gedit /etc/apt/sources.list

Añadimos al final, en una nueva linea:

deb http://ppa.launchpad.net/neil-aldur/ppa/ubuntu karmic main

$ sudo apt-key adv --keyserver keyserver.ubuntu.com --recv-keys D3E49C82
$ sudo apt-get update
$ sudo apt-get install wine1.2

Ya lo tenemos instalado. Ahora lo configuramos para que utilize PulseAudio:

$ winecfg

Karmic utiliza por defecto PulseAudio como servidor de sonido y las versiones de wine que llevan los paquetes oficiales de Ubuntu no soportan todavía esta librería por lo que utiliza Alsa a pelo y hay problemas. Esta versión de la 1.2 esta compilada con el soporte necesario.

Nota aparte, para los que no tengais funcionando Spotify en Linux, simplemente os bajais la versión Windows y abrís el instalador con Wine, bien haciendo doble clic, o desde la terminal con:

$ wine Spotify\ installer.exe

Fuente: 3spoken

Oleguer Huguet Ibars: Determine file type with Ruby and libmagic (aka how the hell get the correct content-type from a browser-uploaded file)

noreply@blogger.com (olegueret) — Sat, 05 Dec 2009 00:16:24 +0000

At woices, we needed something to determine the file type of a file in Ruby, as content-type provided by browsers is, well, not the best out there :D

We wanted something like the command file -b --mime-type but without executing this command from ruby (starting a process from ruby is expensive for our needs).

So, libmagic to the rescue! This is the lib which the file command is based on. For ruby, there is a binding in the ruby-filemagic gem, but we need to install first libmagic-dev package to let the gem install properly:

$ sudo gem install libmagic-dev
$ sudo gem install ruby-filemagic

Now we can determine mime-type like this:

This script will set the value "audio/mpeg" to the content_type variable.

The syntax is strange and ugly, but the param to the open method is a flag (or a ORed set of flags) that affect behaviour of other libmagic functions. As we needed only the mime type, we pass the MAGIC_MIME_TYPE flag (if not, a textual description of the file will be returned by the file function).

The rest of the flags are explained in libmagic manpage:

$ man libmagic

This was tested with Ubuntu 9.10 Karmic Koala.

Alfons Nonell i Canals: Un cop més, 1 de desembre: SIDA aquí i allà

Tue, 01 Dec 2009 16:54:44 +0000

Un any més arriba l’1 de desembre, el dia internacional de lluita contra la SIDA. Aquest matí he estat escoltant la ràdio una estona i ens han enriquit amb tot de dades interessants sobre la incidència de la malaltia a casa nostra. Han parlat del nombre de contagis (que sembla ser que és prou estable), dels tipus de relacions en les que hi ha més contagis,… però crec que no han parlat de les morts que provoca la malaltia. I, de fet, per què n’havien de parlar? aquí pràcticament es pot parlar de SIDA com a una malaltia crònica que mata només quan no hi ha tractament o quan hi ha alguna altra patologia seriosa que complica la salut del pacient.

M’alegro que s’hagi arribat a cronificar una malaltia tant seriosa, greu i important com a aquesta. Però m’entristeix que això només passi a aquí (al nord), a on la gent pot accedir a un tractament amb antiretrovirals sense cap mena de problema ni, pràcticament, cost (a Europa). La majoria de la població mundial però no pot pensar en aquesta malaltia com a quelcom crònic i banal. Per desgràcia, la malaltia causa estralls en aquells països on no es pot accedir al tractament amb tanta facilitat. En aquests països, aquesta patologia (crònica per a nosaltres) implica un fort cop econòmic, un pal a la roda en el seu desenvolupament, una gran llosa per les generacions que han de ser el futur.

I, el pitjor de tot és que, si aquí l’hem fet crònica, vol dir que hi ha un tractament, que hi ha una solució. Però és una solució discriminatòria. Una solució que no arriba a tot arreu i que merma i estronca el desenvolupament de moltes regions del planeta.

Em sembla molt bé que l’1 de desembre serveixi per recordar dades i pensar, ni que sigui per uns minuts, en la malaltia. Però crec que s’hauria de donar un tomb a la diada, un tomb reivindicatiu per a exigir que si hi ha una solcuió a un problema tant greu, aquesta arribi a tothom i a tot arreu.

Alfons Nonell i Canals: L’Aniol

Mon, 30 Nov 2009 11:00:22 +0000

Ja el tenim aquí! de fet, el tenim aquí des del passat 13 de novembre. N’hauria volgut parlar abans (me’n moria de ganes) però, com em va dir ja fa mesos un amic meu: “això de ser pare mola, però porta molta feina”. L’Aniol va néixer a les set menys deu del vespre, va pesar 3.040 Kg i mesurar 48 cm.

No sé massa què explicar ni com fer-ho, costa explicar-ho en paraules. Estem contents, emocionats, satisfets,… en fi, que ens cau la baba cada vegada que el mirem. Tot i que hi ha alguns moments d’atabalament per la novatada de l’experiència, ens en sortim prou bé. El noi dorm força,rondina poques vegades i menja prou bé.

El que de moment és el més dur és el dormir per la nit. No és que es porti molt malament, però cada dues-tres hores, nota la panxa buida i rondina. Això de no dormir una nit seguida costa de païr :-)

Neil: Luz al final del tunel

Tue, 17 Nov 2009 09:27:28 +0000

Han pasado muchas cosas desde mi último post. Han sido, y son, momentos muy duros pero por suerte empezamos a vislumbrar una pequeña luz al final de este larguísimo y oscuro tunel. Tenemos muy buenas noticias, el problema de corazón de Ariadna se ha solucionado hasta el punto de que ya no corre riesgo de parada cardíaca, lo que significa que va por muy buen camino. La comunicación intraauricular , la intraventricular y el ductus se estan cerrando espontáneamente, esto significa que su corazón se está sanando por sí solo, y que de seguir a este ritmo es posible que no sea necesaria ninguna intervención quirúrgica.

by Plamen Stoev

Ariadna pesa en el momento de escribir estas lineas la friolera de 3kg y 690gr, está bien gordita! También ha empezado a querer girarse, la ponemos bocaarriba en el cambiador y ella sola se gira hacia un lado. Esto no sería ninguna cosa fuera de lo común si no fuese porque la doctora nos ha dicho que Ariadna esta muy espabilada, que lleva un ritmo de aprendizaje muy bueno.

Este fin de semana nos han enseñado a aspirarle los moquitos y a colocarle la sonda. Esto lo han hecho porque Ariadna todavía se alimenta principalmente a traves de una sonda nasogástrica. El ritmo de aprender a comer por biberón va lento debido a la falta de aprendizaje, puntualizo que va lento, pero va bien.

El notición: Ayer le hicieron una analítica de sangre y hoy le van a hacer una ecografía del corazón, si todo va bien.. Nos vamos a casa!!

ACTUALIZACIÓN 17/11/09 20:34h: CONFIRMADO!! MAÑANA POR LA TARDE A CASA!!

Tengo que admitir que se me cae la baba muchísimo, y es que mi gordita, es realmente preciosa.

by Rishi Menon

Entradas relacionadas:

Guapa, guapa y guapa

Alfons Nonell i Canals: Billie the vision, més enllà del tonight, tonight

Thu, 12 Nov 2009 16:03:56 +0000

Suposo que si dic “Billie the vision and the dancers” a algú li sonarà com a un grup que va actuar per la Mercè, a l’antiga fàbrica Damm. Alguns potser l’associaran amb una cançó amb una tonada que enganxa. Però segur que tothom, en sentir la cançó (Summercat), l’associarà a un popular espot televisiu d’aquest estiu.

He de dir que, en part, gràcies a aquest espot, he fet una descoberta genial! un grup que enganxa. Un grup suec, que canta en anglès, amb lletres que s’entenen, música fresca i agradable. M’agrada! Però, dic que l’he descobert només “en part” gràcies a l’espot televisiu perquè, el fet decisiu per descobrir aquest grup ha estat poder-lo escoltar i tenir totes les seves cançons a l’ordinador, de franc i sense fer res alegal.

Aquesta gent són prou oberts de mires com per veure que el negoci de viure de vendre la música s’acaba. Molts insisteixen en mantenir aquesta hegemonia (grans discogràfiques i fosques societats d’autors), dictant el compàs del que s’ha d’escoltar i quan. En canvi aquest grup suec pensa diferent. Tenen clar que han de viure dels concerts i, com pot s’ho poden fer per què la gent els conegui i pagui per contractar-los o anar-los a veure? oferint la seva música per internet i de manera gratuïta.

Obrint la música i fent-la lliure fan que la gent els conegui. Si bé és cert que també es poden comprar els seus discs o bé “pagar el que es vulgui” tot fent un donatiu per internet, obir la seva música els ha acostat a molta més gent.

Crec que són maneres de veure el negoci en futur. Maneres, de poder fer realment el que volen i deixar que sigui la gent qui decideixi (i no una discogràfica moguda pel mercat). Us en recomano totes les cançons!

Alfons Nonell i Canals: El mecenatge que millora

Wed, 11 Nov 2009 09:59:55 +0000

Ara fa quasi un any, en motiu de La Marató de TV3, parlava de la filantropia a casa nostra i em queixava del poc introduïda que tenim aquí la figura del mecenatge científic. És cert, no estem ni a l’alçada d’Europa i, ni molt menys, dels Estats Units. Estem massa acostumats a viure del poder públic i a que l’Estat (o Generalitat) treballi per nosaltres.

Aques matí però, he llegit un escrit a al bloc del Prof. Enric Canela que m’ha sorprès: El mecenatge per a la recerca comença a créixer. En aquest escrit parla d’un article aparegut a La Vanguardia d’ahir en que expliquen que el mecenatge a casa nostra ha passat dels 4.2 milions d’euros el 2005 als 17.9 del 2009.

Tal com diu, encara estem per sota de molts països europeus però és una noticia que m’ha sorprès i m’ha alegrat.

Sergi Nuez: Zend Cache magic

Tue, 10 Nov 2009 17:13:00 +0000

One of the things I wanted to try after attending the PHP Barcelona Conference, was the Zend Cache. Mainly because its simplicity, but also because of looking so powerful, at least on the demos I saw.

So after 5 lines of php code in my main page (which only has a llitle php script to preview the last flickr activity from my rss), I've turned this:

Transactions:                    332 hits

Availability:                 100.00 %

Elapsed time:                  30.43 secs

Data transferred:               0.34 MB

Response time:                  0.45 secs

Transaction rate:              10.91 trans/sec

Throughput:                     0.01 MB/sec

Concurrency:                    4.93

Successful transactions:         332

Failed transactions:               0

Longest transaction:            3.43

Shortest transaction:           0.40

into this:

Transactions:                  15838 hits

Availability:                 100.00 %

Elapsed time:                  29.56 secs

Data transferred:              16.00 MB

Response time:                  0.00 secs

Transaction rate:             535.79 trans/sec

Throughput:                     0.54 MB/sec

Concurrency:                    1.65

Successful transactions:       15837

Failed transactions:               0

Longest transaction:            0.46

Shortest transaction:           0.00

I'll take some time to learn about it a little more, because I sorta like the results :)

Alfons Nonell i Canals: La salut del canvi climàtic

Wed, 04 Nov 2009 16:42:55 +0000

Avui, tot escoltant la ràdio, he sentit una noticia relacionada amb la cimera pel canvi climàtic que es fa aquests dies a Barcelona que m’ha cridat l’atenció. La noticia feia referència als costos en salut que suposarà el canvi climàtic i es referia a l’augment de malalties concretes en zones no endèmiques (en zones on no són freqüents).

Fa temps que es parla dels canvis en les malalties degut als canvis climàtics, un exemple és la presència de malària en altiplans africans on abans no n’hi havia. Això és degut a que fins ara, el vector que transmetia la malària no podia viure en aquestes zones degut a les condicions ambientals (més fredes) però ara, amb un lleuger escalfament, ja s’hi pot desenvolupar sense problemes. Però això és a l’Àfrica i ens queda massa lluny. Tenim algun projecte que estudia les evolucions de malalties com la malària en funció del clima i la població, però ben poqueta cosa.

Però bé, si el clima canvia, les temperatures pugen i, si això li sumem el fet que cada vegada ens movem més i que visitem llocs remots i llunyans, fa que, malalties no endèmiques de zones “riques”, ens puguin portar algun problema. Només cal recordar els mals de cap del mosquit tigre (Aedes albopictus),i això que a casa nostra “només” ens molesta la picada!

Ara comencem a parlar dels costos en salut que ens pot comportar el canvi climàtic. Ara. Aquí, als “països enriquits” tenim sort de tenir maneres d’afrontar aquests costos. Però fa anys que hi ha gent que els pateix i no tenen més remei que conviure amb ells. “Oblidem” aquestes malalties, res, són coses de l’Àfrica i ens queda molt lluny! però quan ens afectin, segur que començarem a veure patents de nous medicaments (que la gent del sud tampoc podrà adquirir), i hi sabrem posar solucions. I doncs, per què no ens hi posem ja?

Alfons Nonell i Canals: Les malalties oblidades no són “malalties rares”

Mon, 02 Nov 2009 16:31:53 +0000

La Marató de TV3 d’enguany està dedicada a les malalties rares, malalties que, a l’afectar una minoria de la població, no reben l’atenció ni tenen els tractaments que tenen les malalties “rentables”.

Aquestes malalties afecten una proporció molt baixa de població i això fa que no siguin “rentables” per als laboratoris farmacèutis que, desenganyem-nos, són, per norma general, els encarregats de llançar nous fàrmacs i/o tractaments al mercat. I, per tant, aquestes empreses es mouen per les regles del mercat i, on no hi ha diners, no hi inverteixen. Aquestes malalties, tot sovint, no són prou rentables i, per tant, no disposen ni de la recerca ni dels tractaments que tenen d’altres malalties. Em sona (i ara ho dic de cap) que algunes administracions donen algun tipus d’ajuda a les indústries que desenvolupen tractaments per a aquestes malalties, però, en molts casos, la recerca bàsica està encara massa endarrerida.

Hi ha però grups de recerca, tot sovint bàsica, que es dediquen a estudiar aquestes patologies, també hi ha grups de metges que miren d’identificar diferents casos i fer-ne un seguiment. I felicito tota aquesta gent, treballar en “coses” minoritaries no sempre és fàcil. I, per això m’alegro que la Marató d’enguany estigui dedicada a aquestes patologies.

Hi ha però, un altre grup de malalties “no rentables” i, en aquest cas, no són ni molt menys rares ni minoritàries: les malalties oblidades. Malalties que afecten milions de persones arreu del món però que, per desgràcia, són persones que no poden accedir a cap tractament, que no tenen poder adquisitiu per adquirir un hipotètic tractament i que, per tant, no interessen a aquells que busquen el negoci en el disseny de fàrmacs.

Com he dit, m’alegro que la Marató d’enguany tracti les malalties rares però em faria il·lusió i m’agradaria veure, en un futur, una Marató dedicada a les malalties oblidades.

Jonathan Hernández Velasco: Error actualizando a Ubuntu Karmic 9.10 desde Jaunty

Sat, 31 Oct 2009 13:43:53 +0000

Hoy actualizando a la nueva Ubuntu me ha salido un curioso error:

Después de actualizar la información sobre los paquetes, ya no aparece el paquete esencial «ubuntu-minimal».
Esto indica un error serio; por favor, informe del fallo sobre el paquete «update-manager» e incluya en el informe los archivos situados en /var/log/dist-upgrade/.

El bug lo podemos encontrar en el launchpad de Ubuntu con un montón de duplicados.
El problema no tiene nada que ver con la información que te da el error (por eso lo de curioso), sinó que simplemente se trata de un problema de “conexión rechazada” por la sobrecarga que algunos servidores que estan sufriendo por la recién salida de la nueva versión.

Por lo tanto hay 2 soluciones:

1.- Probar hasta que no pete (cuando peta simplemente se cancela y te deja el sistema como antes sin sufrir ninguna modificación/daño). A la segunda o tercera vez que le das suele funcionar pero el servidor de descarga sigue estando sobrecargado y la velocidad a la que te bajas los archivos es irrisoria.
2.- Cambiar los “mirrors” por otros que no esten sobrecargados, por ejemplo los alemanes. Vamos a /etc/apt/sources.list y los cambiamos:

sudo gedit /etc/apt/sources.list

Sustituimos los servidores españoles (subdominio es) por los alemanes (subdominio de). Por ejemplo:

deb http://security.ubuntu.com/ubuntu jaunty-security main restricted universe multiverse
deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty-updates main restricted universe multiverse
deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty-proposed main restricted universe multiverse
deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty main restricted universe multiverse

deb http://security.ubuntu.com/ubuntu jaunty-security main restricted universe multiverse
deb http://de.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty-updates main restricted universe multiverse
deb http://de.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty-proposed main restricted universe multiverse
deb http://de.archive.ubuntu.com/ubuntu/ jaunty main restricted universe multiverse

A mi me esta bajando a máxima velocidad

Alfons Nonell i Canals: CanalSolidari es renova

Fri, 30 Oct 2009 11:44:07 +0000

I me n’alegro! tant del nou look com d’haver migrat a programari lliure.

Ahir la tarda, el “nou” Canal Solidari va veure la llum i els felicito per redisseny del web. No és que l’antic fos “lleig” (a mi m’agradava), però el nou té un aire més modern (més 2.0 que es diu), de navegació més senzilla i incorpora utilitats com ara “el més llegit”, eines per difondre les notícies via xarxes socials,…

Un altre canvi més ocult però per a mi potser més significatiu ha estat la migració a programari lliure. Fins ara, Canal Solidari s’allotjava en un servidor amb Windows, des d’ahir, el servidor funciona amb Linux. Cosa que és d’agraïr i, encara més, en portals com aquests.

Felicitats!

Alfons Nonell i Canals: Avenços en el desenvolupament de fàrmacs per malalties oblidades

Wed, 28 Oct 2009 13:50:47 +0000

La malalties oblidades, bàsicament tropicals, no són rentables. Afecten a milions de persones però, tot i així, hi ha escassos i antics (sovint, amb molts efectes secundaris) tractaments. Això és bàsicament perquè aquestes malalties afecten a països, a població, amb pocs recursos i, per tant, un laboratori que desenvolupi i comercialitzi un medicament per a aquesta població, rarament obtindrà els escandalosos beneficis que obté produïnt un comprimit contra la caiguda del cabell.

Això fa que, aquestes malalties tinguin, com he dit, escassos tractaments, antics i amb greus efectes secundaris. Si bé és cert que hi ha grups de recerca, tot i que són minoria, que poden fer recerca bàsica amb aquestes malalties, aquests grups no tenen, ni de bon tros, els recursos necessaris per engegar tots els engranatges necessaris per a desenvolupar un nou medicament.

Avui, fent una mica de bibliografia he trobat un article a PLoS Neglected Tropical Diseases, de finals d’agost que parla dels avenços en el desenvolupament de fàrmacs per a aquestes malalties. La lectura, llarga però interessant, resumeix el que s’ha fet i s’està fent en el desenvolupament de fàrmacs per aquestes malalties.

Alfons Nonell i Canals: Aniol

Thu, 22 Oct 2009 13:12:05 +0000

Ja està decidit. Ja tenim nom i és Aniol!

Pel que hem pogut llegir arreu, Aniol prové del nom romà Andeolus (un sant del segle III), amb els anys s’ha mantingut el prefix A i les consonants ND han evolucionat a NN fins que finalment s’han quedat en una N. És una variant d’Annià, que prové d’estar consagrat a Anna Perenna que se la considerava la deessa de la lluna o deessa de l’any.

A casa nostra el nom és més freqüent en terres gironines, sobretot a la Garrotxa i al Gironès, amb 77 i 62 Aniols nascuts entre els anys 2000 i 2007, respectivament. Al Barcelonès és menys freqüent, en el mateix periode en van néixer 12, el que significa un 0.19% de tots els naixements. Les dades provenen de l’IdesCAT.

Hi ha llocs ben bonics amb un “Sant Aniol” pel mig, sobretot a la Garrotja. D’una banda tenim Sant Aniol d’Aguja, a l’Alta Garrotxa i Sant Aniol de Finestres, un petit poble al sud-est de la comarca.

En fi, ara només cal que tregui el cap!

Alfons Nonell i Canals: No, Senyores ministres, la retallada no afectarà la gent

Thu, 22 Oct 2009 07:31:54 +0000

Les dues ministres involucrades en la retallada de la partida pressupostària en R+D+I per l’any vinent ens han dit constantment que la retallada no afectarà ni la gent ni els projectes que ja estan engegats. Prometen que hi haurà compensacions, diners del Plan E destinats a recerca, una disminució de la pressió fiscal a les empreses que facin R+D+I (tenia entès que l’any vinent eliminaven les bonificacions fiscals per a aquestes empreses -ho dic, això, de cap-).

Però, realment és així? potser le nombre de gent no disminuirà, o ho farà “poc”, però, no disminuirà el nombre d’incorporacions a la recerca? no disminuiran el nombre de places ofertes com a Sara Borrell, Juan de la Cierva, Torres Quevedo,…? ja ho veurem.

El que puc explicar ara és el cas que em van explicar dies enrere. Una persona A que treballa en un departament B. Aquest departament té una mena d’acord amb una xarxa, C, d’àmbit estatal. Amb aquest acord, C passa uns diners anuals a B. B, amb aquests diners té contractada a la persona A. A més a més, fa poc, B s’ha compromès amb A per allargar un any més el seu contracte.

Ara ha arribat la sorpresa. L’any vinent C no passarà més diners a B. No hi ha diners. Aleshores, què passa amb A? doncs, B, el departament, ha de fer mans i mànigues per moure diners d’altres projectes per a poder seguir pagant A. Això implicarà que no es contractin noves persones que havien de treballar en aquests projectes.

Però no, la disminució de diners per R+D no afectarà les persones.

Ferran Reyes: Aquest bloc es tanca!

noreply@blogger.com (Reyes) — Tue, 20 Oct 2009 16:02:00 +0000

Aquest bloc ja ha fet la seva feina, es tanca. El vaig iniciar amb el propòsit de parlar sobre totes aquelles notícies o temàtiques actuals que no apareixen als mitjans de comunicació. Ha fet la seva feina durant un temps (suposo) però ja hi han mitjans com www.Menéame.net i www.latafanera.cat i també amb blocs com www.debatmorenc.cat que ens ofereixen informació d'actualitat, des d'internacional fins a local, i que no trobarem als mass media.

Això no s'acaba però, un nou bloc ha aparegut: Fot angúnia, un bloc on totes les entrades començaran amb aquestes dos paraules. I ha massa coses que foten angúnia, és hora d'esbrinar el perquè.

www.fotangunia.co.cc

Alfons Nonell i Canals: Manifest per a l’avenç de la recerca

Thu, 08 Oct 2009 15:07:23 +0000

“La recerca i la innovació són crucials per al desenvolupament i el benestar de la societat. Especialment durant aquests moments difícils, quan la crisi ens ha mostrat el fracàs del model econòmic, molts països han llençat importants paquets de reforç i incentivació de la recerca. S’és conscient de que la inversió en recerca produeix un retorn molt superior, i que l’esforç addicional en aquest moment repercutirà molt positivament dintre d’uns anys, ajudant a deixar enrere les conseqüències de la crisi.

Per contra, a Espanya, arran de les primeres aproximacions cap a una retallada pressupostària en I+D, un grup d’investigadors de tot l’estat vam decidir coordinar-nos per a redactar un manifest conjunt. Un cop publicat l’esborrany dels Pressupostos, i a l’espera de la seva aprovació al Parlament, ens agradaria fer constar la nostra opinió al respecte.

Les serioses retallades previstes per als centres, que volten el 10%, juntament amb la reducció de pressupost per al MICINN, ens fan témer pel futur de la recerca al nostre país que, tot i els recents esforços governamentals, és més precària del que hauria de ser. La prestigiosa revista “Nature” va publicar l’any passat una editorial, referintse a una nova “Edat de plata” per a la recerca espanyola, lloant aquest canvi de rumb estratègic, indispensable per al creixement econòmic i com a societat. Tots aquests esforços poden diluir-se ràpidament si es materialitzen les anunciades retallades pressupostàries.

Una caiguda tant important al finançament només es pot gestionar mitjançant reduccions de plantilla i el tancament de diferents centres, alguns dels quals, de fet, ja no han aconseguit renovar el finançament per a 2010. Al marge d’aquesta curiosa ironia pressupostària, que fomenta el treball però a la vegada provoca la destrucció de llocs de treball ja existents, la pèrdua de capital humà pot conduir a una catàstrofe econòmica a mig plaç. El sector de la recerca pateix un problema molt característic, i és que quan una innovació és prou rellevant com per a canviar el món, passa automàticament a ser absorbida per la societat qui, agraïda, s’apropia d’ella.

Exemples com internet i les comunicacions mòbils, els avenços en teràpies genètiques i medicina, automatització de processos, descobriments neurològics, abaratament dels aliments i tècniques de cultiu, entre d’altres, ens han fet oblidar que l’ésser humà va viure durant molts milers d’anys sense aquest bagatge cultural. És més, tots els diners invertits en recerca no només tornen a la ciutadania en forma de millores socials, sinò també econòmiques. Les patents i béns intel·lectuals injecten un flux de diners de procedència internacional, un degoteig constant de beneficis que sobrepassa de llarg la inversió en innovació i la idea del «que inventin ells» que ha regit durant molt de temps la estratègia política d’aquest país.

Per tot això, els investigadors creiem necessària més atenció per part del Govern, a qui reclamem, com a mínim, equitat pressupostària. Som conscients de que en una situació de crisi internacional no és sostenible demanar grans augments de finançament, però temem que les actuals retallades comprometin el futur de l’economia espanyola que, a mig plaç, necessitarà de sectors de futur per a sortir definitivament d’aquest clot i obtenir respecte i projecció internacional en aquest nou món de la recerca i desenvolupament.”

http://manifiesto.wikispaces.com/Manifiesto

Alfons Nonell i Canals: Ciència i decepcions. No a la tisorada!

Wed, 07 Oct 2009 13:40:21 +0000

L’Estat Espanyol no ha destacat mai per ser una potència en recerca. No és que no hi hagi gent capacitada (tot el contrari), però no hi ha hagut mai un suport institucional (i econòmic) com cal. Durant anys, el que s’ha fet aquí ha estat fruit del sacrifici i de la imaginació (per quadrar números i treballar sota mínims) de moltes persones. I, qui ha decidit no treballar en aquestes condicions, ha anat a triomfar a l’estranger.

Això era així fins que l’any 2004 hi va haver un fort canvi de tendència. Una aposta clara per l’R+D+I. Això es va traduïr en un augment considerable de la inversió de l’Estat en recerca. Programes amb bones dotacions econòmiques, suport als centres de recerca i universitats, posicions laborals més estables i menys precàries,… i, tot això s’ha anat traduïnt en tornades de la gent que havia decidit marxar, en centres i grups d’excel·lència, en gent, estrangera, que volia venir aquí a fer post-docs,…

I ara, què? Aquest aquest any l’augment de despesa ja ha patit una sotregada amb una congelació de la seva dotació econòmica. Ara, quan es comencen a perfilar els pressupostos de l’any vinent, sembla ser que els números començaran a decréixer i possiblement la disminució serà de fins un 15%!!!

Suposo que es traduirà en menys diners per la gestió de les universitats i centres de recerca, una retallada en despeses de personal,… Però, no gaire lluy de tot això, les conseqüències poden ser pitjor: qui havia apostat per nosaltres, en sortirà escaldat. Els investigadors que havien decidit tornar, si marxen, ja els hem vist prou.

La ciència es basa en la paciència, la imaginació i la passió. Es construeix poc a poc, molt a poc a poc. Però és molt fàcil ensorrar-la. I, aixecar-se després de la patacada pot ser dolorós.

La ciència no necessita tisores!

Neil: Sindrome de Charge

Sat, 03 Oct 2009 09:23:48 +0000

Esta rara enfermedad afecta a una de cada 10.000 familias en el mundo, mi familia es una de ellas. A mi pequeña la han diagnosticado de Charge con 5 dias de vida, aun falta por confirmar por los genetistas pero parece bastante claro. Mi pequeña no podrá ver ya que su nervio optico esta comprometido, malformado. Asimismo es posible que esté afectado tambien el nervio auditivo, estamos pendientes de las pruebas para confirmar o no la sordoceguera. Mi pequeña Ariadna sufre tambien de una cardiopatía, de labio leporino bilateral y fisura palatina (esto ya lo sabiamos), probablemente tenga problemas renales, de respiración y de deglución. Este sindrome es muy dificil de diagnosticar prenatalmente ya que cada caso de Charge es diferente de los demás tanto en grado como en sintomas. El mazazo ha sido terriblemente duro, pagaremos mucho tiempo las consecuencias pero saldremos adelante. He leido la experiencia de otros padres con hijos afectados por este sindrome y a pesar de que el paisaje no es agradable, se les ve felices.

Desde este humilde blog, quiero dar las gracias a mi familia, que me ha estado apoyando, en especial a mi cuñada ya que para ella el mazazo ha sido doble. Le dieron parte de la noticia antes que a nosotros y tuvo que tragarse todo hasta que el médico nos dio la noticia un dia mas tarde. Gracias Tere, no se que habriamos hecho sin ti. Tambien quiero agradecer a todos los amigos que nos han apoyado y ayudado en este momento tan dificil, de verdad que os queremos.

No hay entradas relacionadas.

Ferran Reyes: S'ha dit: Joan Peiró [IV]

noreply@blogger.com (Reyes) — Tue, 29 Sep 2009 21:43:00 +0000

"En Catalunya antes de la guerra había dos fuerzas políticas: La Esquerra Repúblicana de Catalunya y la Lliga Regionalista y sindicalmente la CNT. Ahora queda la Esquerra en el terreno político y CNT en el sindical. ¿Dónde pasó la Lliga? Seguramente que el PSUC podría informarnos de donde se encuentra la lliga..."

Joan Peiró

Neil: < ? echo "hola món"; ? >

Mon, 28 Sep 2009 15:17:22 +0000

No tengo mucho tiempo asi que seré breve, habemus Ariadna. Mi pequeña princesita ha nacido hace escasas horas, concretamente a las 12:15 y ha pesado 2,6kg. Bienvenida al mundo hija mia

Ariadna

Entradas relacionadas:

Ferran Reyes: A bombers de la Generalitat falta molta gent

noreply@blogger.com (Reyes) — Thu, 24 Sep 2009 19:44:00 +0000

"La secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) denuncia la propaganda de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS), en què amaga la retallada de llocs de treball en tot el personal d'estiu, així com una pèssima prevenció d'hivern.També considerem un engany la instal·lació de càmeres, doncs es prescindeix de Guaites Forestals".

Oleguer Huguet Ibars: Arreglando audacity en Ubuntu 8.10 Intrepid Ibex

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:49:22 +0000

El paquete que trae Ubuntu 8.10 para audacity no funciona correctamente con el nuevo servidor de sonido PulseAudio: cuando se carga cualquier audio y se intenta reproducir, la barra de progreso se mueve, pero no se escucha sonido alguno por los altavoces. Y tratándose de un editor de sonido, pues no es plan... XD

Buscando por el internete, he encontrado otra versión del paquete de audacity empaquetada por un tal David Henningsson en su Launchpad's Personal Package Archives (PPA) que sí funciona.

Los pasos para instalar dicha versión son:

PASO 1: Añadimos el origen del PPA al final del sources.list. Para ello, abrimos este fichero con gedit, (como root) poniendo esta línea en la consola:

$ gksudo gedit /etc/apt/sources.list

Al final del fichero, añadimos esta línea, guardamos y cerramos gedit:

deb http://ppa.launchpad.net/diwic/ppa/ubuntu intrepid main

PASO 2: Añadir las claves del PPA de David en nuestro sistema. Ponemos esta línea en una consola:

$ sudo apt-key adv --recv-keys --keyserver keyserver.ubuntu.com F62476D8

PASO 3: Actualizamos los paquetes. Si usamos Synaptic sólo debemos abrirlo, darle al botón "Recargar" primero, luego a "Marcar todas las actualizaciones" y finalmente "Aplicar". Podemos abrir Synaptic desde el menú Sistema -> Administración -> Gestor de paquetes Synaptic o poniendo esto en la consola:

$ gksudo synaptic

PASO 4: Abrimos audacity, escogemos Editar -> Preferencias en el menú. Luego, vamos a la pestaña Audio E/S y escogemos el dispositivo ALSA: pulse dentro del recuadro Reproducción. Escogemos el mismo dispositivo en el recuadro Grabación.

Con esto deberíamos poder abrir cualquier audio soportado por audacity y escucharlo correctamente al reproducirlo.

Oleguer Huguet Ibars: "Bueno, esto es embarazoso."

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:49:12 +0000

Un curioso error de Firefox 3.5 que me ha mostrado al no poder recuperar las pestañas y ventanas que tenía abiertas tras una saliza forzosa.

Al menos reconocen que es embarazoso, cosa que pocos desarrolladores dirían de pasarles en sus programas XD

Oleguer Huguet Ibars: Arreglando problemas de fuentes con Chromium en Ubuntu Jaunty 9.04

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:49:08 +0000

Problema: Si tenemos en Ubuntu seleccionada como fuente de aplicación la Bitstream Vera Sans, Chromium tendrá problemas detectándola y no se iniciará correctamente:

oleguer@imhotep:~$ chromium-browser

[7085:7085:2011175710:FATAL:/build/buildd/chromium-browser-4.0.207.0~svn20090904r25449/build-tree/src/app/gfx/font_skia.cc(90)] Check failed: tf. Could not find font: Bitstream Vera Sans

Este es un problema conocido y aunque lo han marcado como resuelto, a mi sigue sin funcionarme correctamente.

Solución: Hay que cambiar la fuente de aplicación de Gnome, por ejemplo a Devjavu Sans (yo he usado el estilo Book)

Menú Sistema -> Preferencias -> Apariencia -> Tipografías -> Tipografía para la aplicación

Oleguer Huguet Ibars: Instalando openSUSE 10.1 en Virtual PC 2004 SP1

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:51 +0000

Con la aparición de Virtual PC 2004 SP1 en su versión gratuita (que ¿casualmente? ha salido el mismo día que la versión estable de VMWare Server 1.0) me he decidido a darle una oportunidad. El VMWare Server me pareció en su momento demasiado lento, debido quizás a que era una beta.

La excusa era probar el programa Java que desarrollo en el curro en Linux, pues el desarrollo lo hago en el @#?* equispé. Con ello puedo trastearlo tanto en Win como en Lin sin tener que reiniciar el -un poco lento- sistema.

Pues bien, el primer candidato era Ubuntu 6.06 LTS, pero debido a un raro error en la instalación de este dentro del Virtual PC he decidido pasarme al lado oscuro de openSUSE 10.1.

He bajado la ISO del DVD de openSUSE (3.49 Gb descargados en 1 hora! Viva la manga, digooo banda ancha) y...

Primer fallo: el Virtual PC no lo quiere montar como imagen por no ser múltiplo de 2 el tamaño de esta... WTF! Mirando en la ayuda del programa (lo sé, algo que nadie hace y menos un informático ¬¬) he encontrado el problema: Virtual PC sólo acepta imágenes ISO de hasta 2.2 Gb. Vaya truño. ¿Qué le costaba a M$ llegar a los 4.7 Gb o a los 8 de un DVD normal/doble capa?

Estaba por borrar las imágenes de Ubuntu y openSUSE (esta me iba a doler) cuando se ha encendido la bombillita: en la ayuda no decía que la unidad física de DVD tuviera esa limitación. Vamos a grabarlo en un DVD pues!

Segundo fallo (este de mi PC del curro): No tengo ni grabadora de DVD's a mano ni tampoco lector de DVD's en el PC...

Esto si que era un problemón. Entonces se ha encendido la segunda bombillita del dia: con DAEMON Tools se puede crear unidades virtuales que montan imágenes ISO y se comportan como unidades de CD/DVD físicas. Mmmm... Podría funcionar. Aunque con dos emulaciones de DVD's (la que hace el DAEMON tools y la que hace el Virtual PC) la cosa tiene que ir leeeeeentaaa de c****es.

Efectivamente la cosa va algo lenta pero funciona, que es lo que cuenta. Ahora se está instalando el openSUSE dentro del VirtualPC. Lleva un buen rato "Evaluando la selección de paquetes".

RESUMEN PARA INSTALAR IMÁGENES ISO DE DVD'S EN VIRTUAL PC
1) Instalar DAEMON Tools 4 (gratuito). Si pide reiniciar, pues a reiniciar. De verdad, hacedme caso...
2) Instalar Virtual PC 2004 SP1 (gratuito, de momento no requiere registro ni validación del Güindows).
3) En DAEMON Tools montar la imagen ISO del DVD. Fijarse en qué unidad la monta (D:\, E:\, etc)
4) En Virtual PC crear una configuración de máquina virtual nueva. Indicar tipo de SO "other" si instalaremos algo que no sea de M$ (GNU/Linux, *BSD, etc).
5) Arrancar la configuración creada y cuando aparezca la ventana de esta hacer clic -rápidamente- sobre el menú "CD" y -ya no tan rápido- sobre "Use Physical Drive X:", sustituyendo X: por la unidad del paso 3). Con esto arrancará desde la imagen de DVD sin necesidad de que la tengamos que quemar en un DVD sobrevalorado por la aplicación de un canon injusto.

Oleguer Huguet Ibars: Instalar DBDesigner 4 en Ubuntu Linux (Feisty Fawn y Gutsy Gibbon)

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:42 +0000

DBDesigner 4 es un sistema de diseño visual de bases de datos que integra diseño, modelado, creación y mantenimiento de estas en un único entorno. Está pensado para crear bases de datos MySQL pero permite algunos sistemas comerciales como Oracle o SQLServer y -con ciertos trapicheos- es posible crear esquemas para otros SGBD libres como PostgreSQL.

Es un sistema de código libre (GNU GPL) y se pueden obtener sus ejecutables desde la web http://fabforce.net/dbdesigner4/, desde la que se ofrecen versiones para GNU/Linux y Windows.

Otra cosa es que estos binarios funcionen tal cual en GNU/Linux y... ¡Sorpresa! En Ubuntu no rulan por defecto. La única forma en que están estos empaquetados para Linux es en un fichero .tar.gz

Tras indagar un poco, estos son los pasos para hacer que el programa vaya como la seda:

Descomprimir el .tar.gz con el programa en un directorio (se recomienda el directorio HOME para un sólo usuario y el directorio /usr/local/bin para una instalación de sistema).

$ cd ~
$ tar xvzf ruta/a/la/descarga/DBDesigner4.0.5.4.tar.gz
$ cd DBDesigner4

Instalar paquetes con las librerías necesarias. En una consola, ponemos:

$ sudo aptitude install libxft1 libstdc++2.10-glibc2.2

Con los dedos cruzados, probamos si funciona:

./startdbd

[Paso estético: cambiar fuentes del programa]

En el menú "Options -> DBDesigner Options" escogemos la pestaña "Visual Options" y cambiamos la fuente a, por ejemplo, Bitstream Vera Sans con 8 puntos en el desplegable "Application font".
En el menú "Options -> Model Options" escogemos la pestaña "General Options" y en el desplegable "Default Font" cambiamos la fuente a Bitstream Vera Sans.

En caso que no arranque el programa, podemos mirar el fichero de log que se creará en ~/.DBDesigner4/DBD4.log para ver qué problema hay.

ACTUALIZACIÓN: Instalación en Gutsy Gibbon

Es necesario bajar e instalar la libreria liborqt (adaptado de aqui):

$ wget ftp://fr2.rpmfind.net/linux/sourceforge/s/sk/skychart/libborqt-6.9.0-2.i386.rpm
$ sudo apt-get install alien
$ sudo alien libborqt-6.9.0-2.i386.rpm
$ sudo dpkg -i libborqt_6.9.0-3_i386.deb

Luego le indicamos al programa dónde encontrar la nueva libreria:

$ cd ruta/donde/hemos/descomprimido/DBDesigner4
$ cd Linuxlib
$ mv libqt.so.2 libqt.so.2.old
$ ln -s /usr/lib/libborqt-6.9-qt2.3.so ./libqt.so.2

En Gutsy ya no existe el paquete libxft1. En su lugar, se debe instalar el libxft2:

$ sudo apt-get install libxft2

Y crear un enlace simbólico que permite "camuflar" la libxft2 como si fuera la libxft1:

$ sudo ln -s /usr/lib/libXft.so.2.1.2 /usr/lib/libXft.so.1

Si con el paso anterior sigue sin arrancar el programa, intentamos esto:

$ cd ruta/donde/hemos/descomprimido/DBDesigner4
$ ln -s /usr/lib/libXft.so.2.1.2 Linuxlib/libXft.so.1

Oleguer Huguet Ibars: Una de rails: usando lockdown con JRuby (y Netbeans)

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:31 +0000

Ahora mismo estoy trasteando con RubyOnRails 2.1 + JRuby + Netbeans 6.1 creando una pequeña aplicación Rails para ver cuan diferente es el desarrollo con ruby nativo (MRI) vs. JRuby. La idea es que esta aplicación funcione en un servidor de aplicaciones Java via JRuby.

Por otro lado, una parte fundamental de las aplicaciones web es la autenticación de usuarios. Para ello he decidido aplicarme el principio de DRY (o no reinventar la rueda) y usar algun sistema ya existente para RoR. El elegido ha sido Lockdown (web anterior) pues su filosofía es simple: cierra el acceso a una aplicación Rails de forma global y permite dar determinados permisos a diferentes grupos de usuarios para realizar tareas concretas.

Y aquí viene el primer problema: el JRuby integrado en Netbeans utiliza un directorio propio para almacenar las gemas, de forma que las que tengamos instaladas en el ruby "nativo" del sistema no las podemos utilizar. Hay que instalar las gemas que vayamos a usar en el proyecto con la herramienta que encontraremos en el menú "Tools -> Ruby Gems" de Netbeans, asegurándonos que tenemos escogida la plataforma "Built-in JRuby" en el momento de la instalación.

Según el web de Lockdown, estos son los pasos para utilizarlo en un proyecto rails con ruby nativo:

$ sudo gem install lockdown
$ cd ~/code/rails/miproyecto
$ lockdown .

Como esto no nos sirve para el desarrollo con Netbeans, aquí van los pasos equivalentes:

Instalar la gema lockdown en el JRuby de Netbeans: Abrir "Tools -> Ruby Gems", escoger la plataforma ruby "Built-in JRuby", ir a la pestaña "New Gems" e introducir en "Search" la palabra "lockdown" + la tecla intro. Seleccionar la gema "lockdown" de la lista de resultados y pulsar el botón "Install".
Abrir una consola e ir al directorio del proyecto rails:

cd ~/code/rails/miproyecto

Ahora la triquiñuela: ejecutar el lockdown instalado en Netbeans (averiguando antes dónde está instalado el Netbeans) con este comando:

PATH=/opt/java/netbeans-6.1/ruby2/jruby-1.1/bin:$PATH lockdown .

Si todo ha ido bien, veremos la siguiente salida en la consola:

------------------------------------------------------------
Installing Lockdown
create lib/lockdown
create lib/lockdown/session.rb
create lib/lockdown/init.rb
------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------
Modified config/environment.rb by adding:
require "lockdown/init"
------------------------------------------------------------

------------------------------------------------------------
You are now locked down. To open up access to your
application please modify lib/lockdown/init.rb. This is
where you'll add permissions and create user groups.

To modify the contents of your session and to add access
methods, modify lib/lockdown/session.rb.

For the wiki, news, forum and issue tracker please visit:

http://stonean.com/projects/show/lockdown

------------------------------------------------------------

Ahora hay que utilizar el generador que proporciona lockdown para crear sus controladores, modelos, vistas y migrations específicos. En teoría, el generador debería aparecer en Netbeans clicando con el botón derecho sobre el proyecto, opción "Generate..." y entonces bajo el desplegable "Generate:". Como a mí no me ha aparecido, he usado la consola (ojo a utilizar el jruby correcto!):

$ /opt/java/netbeans-6.1/ruby2/jruby-1.1/bin/jruby ./script/generate lockdown -all

Se ejecutan las migrations con: click botón derecho sobre el proyecto, opción "Migrate Database" -> "To Current Version" y se elimina el fichero de índice "public/index.html" creado por defecto por Rails.

Arrancamos el servidor (tecla F6 o icono del "play" en Netbeans), y ya podemos acceder a nuestra aplicación rails con las credenciales admin/password en la página de login que aparecerá.

Podemos ver los usuarios en http://localhost:3000/users, los grupos en http://localhost:3000/user_groups y los permisos en http://localhost:3000/permissions.

Y listo. Ahora sólo queda modificar el fichero lib/lockdown/init.rb creando permisos y grupos de usuarios de forma apropiada.

Para más detalles, consultar la documentación del generador de lockdown.

Oleguer Huguet Ibars: Instalando Passenger (modrails) con Ubuntu 8.04 (aka Hardy Heron)

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:25 +0000

Voy a explicar los pasos que he seguido para instalar Passenger en Ubuntu 8.04, puesto que los "oficiales" que explica el instalador de Passenger no funcionan sin antes retocar algunos sencillos aspectos de la configuración de Apache.

Para empezar, doy por hecho que ya tenemos instalado en nuestro sistema los ingredientes previos necesarios, o sea Ruby, RubyGems y Rails. En caso contrario, sólo hay que seguir estos pasos (se explica para Ubuntu 7.10, pero imagino que no cambia casi nada para 8.04).

Paso 0: Evidentemente, debemos tener instalado Apache 2:

$ sudo apt-get install apache2

Paso 0,5: Además, necesitaremos las librerías de desarrollo de este, para que el instalador de Passenger pueda compilar el módulo:

$ sudo apt-get install apache2-prefork-dev

Paso 1: Instalar Passenger, con el "método fácil":

$ sudo gem install passenger
$ sudo passenger-install-apache2-module

Paso 2: Configurar Apache 2:
El segundo comando del paso anterior lanza el instalador del módulo de Passenger para Apache, que busca dónde está este, compila el módulo y lo instala. Además nos indica que debemos añadir las siguientes líneas al fichero de configuración de Apache, cosa que haremos con nuestro editor favorito y con permisos de root (el contenido de las líneas puede variar ligeramente):

$ sudo vim /etc/apache2/apache2.conf

Las lineas a añadir (al final del fichero) son:

# Passenger (modrails) module:
LoadModule passenger_module /usr/lib/ruby/gems/1.8/gems/passenger-2.0.1/ext/apache2/mod_passenger.so
PassengerRoot /usr/lib/ruby/gems/1.8/gems/passenger-2.0.1
PassengerRuby /usr/bin/ruby1.8

Paso 3: Probarlo con una aplicación Rails que sea über-cool.
Creamos nuestra aplicación rails con:

$ rails /home/usuario/my_fantastic_blog
$ cd /home/usuario/my_fantastic_blog
$ rake db:create
$ rake db:migrate

Ahora tenemos 2 opciones: modificar la configuración del sitio por defecto que trae Apache en ubuntu (/etc/apache2/sites-available/default) creamos un virtual host aparte como nos recomienda el instalador de Passenger. Yo he optado por esta última opción (¡atención a poner como DocumentRoot el directorio public de nuestra aplicación Rails!):

$ sudo vim /etc/apache2/sites-available/my_fantastic_blog

Ponemos esto:

<VirtualHost 127.0.0.1:8000>
ServerName localhost
DocumentRoot /home/usuario/my_fantastic_blog/public
</VirtualHost>

Y creamos un enlace simbólico que le indica a Apache que el nuevo virtual host está disponible:

$ sudo ln -s /etc/apache2/sites-available/my_fantastic_blog /etc/apache2/sites-enabled/001-my_fantastic_blog

E indicamos que nuestra aplicación estará disponible en el puerto 8000:

$ sudo vim /etc/apache2/ports.conf

Añadiendo la línea Listen 8000 al fichero /etc/apache2/ports.conf de forma que quede tal que así:

Listen 80
Listen 8000
<IfModule mod_ssl.c>
Listen 443
</IfModule>

Finalmente, recargamos la configuración de Apache y ponemos en el navegador la dirección http://localhost:8000 para ver nuestra flamante aplicación Rails corriendo con Passenger:

$ sudo /etc/init.d/apache2 force-reload

PD: Con una prueba rápida (y para nada científica :) he comparado Passenger + Apache2 contra 1 único Mongrel (corriendo en el puerto 3000 y con entorno de producción) usando para ello la herramienta httperf y la configuración por defecto tanto de Mongrel como de Passenger y Apache, resultando que: modrails es la leche! XDD. Para ser justos, debería haber utilizado nginx + un cluster de mongrels, pero daba una pereza de configurar.... Se aprecia en los resultados que un único Mongrel simplemente no puede con tantas conexiones, de ahí los errores de timeout. El PC es un Pentium 4 HT @ 2.6 GHz, con 1 GB de RAM.

Resultados para mongrel:

$ httperf --port 3000 --rate 300 --num-conn 2700 --num-call 1 --timeout 5

httperf --timeout=5 --client=0/1 --server=localhost --port=3000 --uri=/ --rate=300 --send-buffer=4096 --recv-buffer=16384 --num-conns=2700 --num-calls=1
Maximum connect burst length: 4

Total: connections 2700 requests 2366 replies 2354 test-duration 13.031 s

Connection rate: 207.2 conn/s (4.8 ms/conn, <=752 concurrent connections) Connection time [ms]: min 1.6 avg 1250.2 max 7995.8 median 704.5 stddev 1265.8 Connection time [ms]: connect 716.3 Connection length [replies/conn]: 1.000 Request rate: 181.6 req/s (5.5 ms/req)
Request size [B]: 60.0

Reply rate [replies/s]: min 197.8 avg 199.9 max 202.0 stddev 2.9 (2 samples)
Reply time [ms]: response 537.9 transfer 0.0
Reply size [B]: header 197.0 content 7557.0 footer 0.0 (total 7754.0)
Reply status: 1xx=0 2xx=2354 3xx=0 4xx=0 5xx=0

CPU time [s]: user 0.68 system 11.69 (user 5.2% system 89.7% total 95.0%)
Net I/O: 1378.5 KB/s (11.3*10^6 bps)

Errors: total 346 client-timo 346 socket-timo 0 connrefused 0 connreset 0
Errors: fd-unavail 0 addrunavail 0 ftab-full 0 other 0

Resultados para Passenger:

$ httperf --port 8000 --rate 300 --num-conn 2700 --num-call 1 --timeout 5

httperf --timeout=5 --client=0/1 --server=localhost --port=8000 --uri=/ --rate=300 --send-buffer=4096 --recv-buffer=16384 --num-conns=2700 --num-calls=1
Maximum connect burst length: 1

Total: connections 2700 requests 2700 replies 2700 test-duration 8.998 s

Connection rate: 300.1 conn/s (3.3 ms/conn, <=3 concurrent connections) Connection time [ms]: min 0.1 avg 0.6 max 8.6 median 0.5 stddev 0.3 Connection time [ms]: connect 0.0 Connection length [replies/conn]: 1.000 Request rate: 300.1 req/s (3.3 ms/req)
Request size [B]: 60.0

Reply rate [replies/s]: min 300.0 avg 300.0 max 300.0 stddev 0.0 (1 samples)
Reply time [ms]: response 0.6 transfer 0.0
Reply size [B]: header 260.0 content 7557.0 footer 0.0 (total 7817.0)
Reply status: 1xx=0 2xx=2700 3xx=0 4xx=0 5xx=0

CPU time [s]: user 1.88 system 6.46 (user 20.8% system 71.8% total 92.6%)
Net I/O: 2308.2 KB/s (18.9*10^6 bps)

Errors: total 0 client-timo 0 socket-timo 0 connrefused 0 connreset 0
Errors: fd-unavail 0 addrunavail 0 ftab-full 0 other 0

Actualización
Acabo de encontrar este enlace donde explica este mismo procedimiento para Ubuntu 7.10 (eso sí, en inglés) junto con una bonita tarea de Capistrano que hace automáticamente un touch del fichero my_fantastic_blog/tmp/restart.txt (el cual reinicia la aplicación Rails) y además elimina el fichero my_fantastic_blog/tmp/public/.htaccess que según el puede causar problemas.

Oleguer Huguet Ibars: GPicView 0.1.10 en Ubuntu Gutsy

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:15 +0000

GPicView es un rápido visor de imágenes, bastante más rápido que el que incluye Ubuntu por defecto (eog). El problema es que en Gutsy no viene incluido en los repositorios -o yo no he sabido encontrarlo- y hay que instalarlo a mano.

Nos bajamos pues la última versión des de la web de gpicview, en mi caso la 0.1.10.

Primero hay instalar las dependencias para poder compilarlo:

$ sudo apt-get install libgtk2.0-dev

Y luego seguimos el proceso estándar de configure, make y make install (si faltaran más dependencias, configure nos lo indicaría).

$ tar xvzf gpicview-0.1.10.tar.gz
$ cd gpicview-0.1.10/
$ ./configure
$ make
$ sudo make install

Podemos ejecutarlo des de la consola con:

$ gpicview

También encontraremos un nuevo lanzador de la aplicación en el menú "Aplicaciones" > "Gráficos".

Si queremos configurar gpicview como nuestro visor de imágenes por defecto (con los tipos de imagen que tiene actualmente eog):

$ xdg-mime default gpicview.desktop `grep 'MimeType=' /usr/share/applications/eog.desktop | sed -e 's/.*=//' -e 's/;/ /g'`

¡Y listos!

Oleguer Huguet Ibars: Instalar JMF 2.1.1 Linux Performance Pack en Ubuntu

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:47:07 +0000

Este tutorial es para la version 2.1.1e de JMF en su versión Linux Performance Pack (fichero con el nombre jmf-2_1_1e-linux-i586.bin).

Resulta que el instalador oficial no funciona correctamente en Ubuntu, dando el siguiente error:

Unpacking...
tail: no se puede abrir «+309» para lectura: No existe el fichero ó directorio
Extracting...
./install.sfx.30138: 1: cannot open ==: No such file
./install.sfx.30138: 1: ==: not found
./install.sfx.30138: 3: Syntax error: ")" unexpected

La solución es simple:

PASO 1: Bajamos el Java Media Framework de su web y lo guardamos por ejemplo en /home/usuario/jmf-2_1_1e-linux-i586.bin

PASO 2: Arreglar el instalador: a este le falta el parámetro "-n" al comando tail que usa internamente. Mejor usar sed que editores interactivos como vim o gedit, pues estos pueden alterar el instalador:

$ cd /home/usuario
$ cat jmf-2_1_1e-linux-i586.bin | sed 's/tail +309 $0 > $outname/tail -n +309 $0 > $outname/' > jmf-2_1_1e-linux-i586.bin.fixed

PASO 3: Ejecutar el instalador arreglado concediéndole antes permisos de ejecución:

$ chmod u+x jmf-2_1_1e-linux-i586.bin.fixed
$ cd /directorio/donde/queremos/instalar/jmf
$ /home/usuario/jmf-2_1_1e-linux-i586.bin.fixed

Luego podemos pasar a configurar JMF siguiendo los pasos de este enlace (esta entrada cubre solamente el paso que falla 2: Run the Installation program to extract JMF to a directory).

Oleguer Huguet Ibars: Configuración MMS e Internet en Nokia N85 con Simyo

noreply@blogger.com (olegueret) — Thu, 24 Sep 2009 01:39:01 +0000

El Nokia N85 lleva como sistema operativo Symbian OS v9.3 y como interfaz de usuario un S60 3rd Edition, Feature Pack 2, con lo cual, las opciones de configuración están algo cambiadas respecto a 3rd Ed original o el FP1. Estas instrucciones deberían servir para otros S60 3rd Ed. FP2.

Configuración de los MMS

Menu > Herramientas > Ajustes > Conexión > Destinos > Punto de acceso > Paquete de datos

En el paso "Punto de acceso", si os pide comprobar automáticamente si hay puntos de acceso disponibles, decid que "No".

Nombre de punto de acceso de paquetes de datos: Simyo MMS.

Cuando pregunte "Seleccionar destino" escogemos "Mens. multimed.". Esto creará un punto de acceso con el nombre "Simyo MMS" dentro de Destinos > Mens. multimed.

Entramos en Destinos > Mens. multimed., seleccionamos "Simyo MMS" y escogemos "Editar". Los valores a poner son:

Nombre de conexión: Simyo MMS

Portador de datos: Paquetes de datos

Nombre de punto de acceso: gprs-service.com

Nombre de usuario: Ninguno

Petición de contraseña: No

Contraseña: Vacía (aunque entremos, y la dejemos vacía, al volver al menú de edición aparecerá como **** por seguridad, pero realmente estará vacía)

Autentificación: Normal

Página de inicio: http://217.18.32.180:8080

Usar punto de acceso: Después de confirmar

Sin salir de la pantalla de edición, escogemos Opciones > Ajustes avanzados

Tipo de red: IPv4

Dirección IP de teléfono: Automática

Direcciones de DNS: Automáticas

Dirección servidor proxy: http://217.18.32.181

Nº de puerto de proxy: 8080

Ahora sólo queda indicarle a la aplicación de mensajes, el punto de acceso que debe utilizar:

Menu > Mensajes > Opciones > Ajustes > Mensaje multimedia > Punto de acceso en uso: Simyo MMS

Recordad que para poder recibir MMS, primero tienes que haber enviado uno tú.

Configuración de Internet

Menu > Herramientas > Ajustes > Conexión > Destinos > Punto de acceso > Paquete de datos

En el paso "Punto de acceso", si os pide comprobar automáticamente si hay puntos de acceso disponibles, decid que "No".

Nombre de punto de acceso de paquetes de datos: Simyo Internet.

Cuando pregunte "Seleccionar destino" escogemos "Servicios de WAP". Esto creará un punto de acceso con el nombre "Simyo Internet" dentro de Destinos > Servicios de WAP

Entramos en Destinos > Servicios de WAP, seleccionamos "Simyo Internet" y escogemos "Editar". Los valores a poner son:

Nombre de conexión: Simyo Internet

Portador de datos: Paquetes de datos

Nombre de punto de acceso: gprs-service.com

Nombre de usuario: Ninguno

Petición de contraseña: No

Contraseña: Vacía (aunque entremos, y la dejemos vacía, al volver al menú de edición aparecerá como **** por seguridad, pero realmente estará vacía)

Autentificación: Normal

Página de inicio: http://wap-start

Usar punto de acceso: Después de confirmar

Cuando ejecutemos el navegador (Menu > Web) y necesite conexión, nos preguntará cuál deseamos usar, allí deberemos escoger "Simyo Internet" que estará en el destino "Servicios de WAP" si deseamos usar la conexión a Internecs de Simyo.

Es recomendable indicarle al navegador que nos pregunte siempre qué punto de acceso utilizar, para de esta forma no llevarnos sorpresas con la factura y poder escoger si deseamos utilizar otro punto de acceso como una conexión WiFi. Esto se puede cambiar en:

Menu > Web > Opciones > Ajustes > Generales > Punto de acceso > Preguntar siempre

Alfons Nonell i Canals: 1.900 grams!

Fri, 18 Sep 2009 10:19:28 +0000

1.900 grams és el pes aproximat de l’Arnau/Martí/Aniol que hi ha a la panxa de la MªElena! i… encara queden 2 mesos.

Ahir, quan portem ja 31 setmanes, va tocar visita+ecografia. No cal dir que les “ecos” són una bona experiència, suposo que a tots els futurs pares (i més encara als novells com nosaltres) els deu “caure la baba”… Què hi farem, no som de pedra.

Quan fan les ecografies prenen tot de mesures (diàmetre i perímetre del cap, de l’abdomen, allargada del fèmur,..) i, amb elles, prediuen un pes estimat. El nostre ahir era de 1900 grams. Pel que ens van dir, dins de la normalitat però “formós”. Totes les mesures estaven bé i el noi (que és un cul inquiet) està ja amb el cap cap avall.

La següent, d’aquí un mes!

Alfons Nonell i Canals: La ciència per “sis Ronaldos”

Thu, 17 Sep 2009 04:03:03 +0000

Diversos articles apareguts aquests dies al diari El País fan preveure el que ens depara el futur, científicament parlant, als que fem recerca a l’Estat Espanyol. Res de bo.

Els darrers anys han estat anys bons pel que fa a augment de presupostos, creació d’una carrera investigadora al marge de la funcionarial, projectes a llarg termini,… Aquesta tendència, iniciada en la primera legislatura d’en Zapatero, es va ja trencar el 2008, amb un creixement quasi nul pel que fa a la partida pressupostària destinada a la ciència. Ara tot indica que, de cara als pressupostos de l’any vinent, aquesta partida es pot patir una reducció de fins un 37%.

Està clar, cal pagar plans E i coses similars. Plans però que no fan més que allargar l’agonia d’un sector que està condemnat a no ser el futur. I que, com a moneda de canvi es fa servir el que s’hauria de plantejar com el futur, el coneixement.

Un article del Prof. Guinovart en parla i compara l’estalvi que suposaria aquesta retallada en el pressupost de la ciència… 580 milions d’euros. És a dir, el que costen sis Ronaldos.

Alfons Nonell i Canals: Error 503 al Twitter

Wed, 09 Sep 2009 08:10:14 +0000

Oh! Fa una estona que a can Twitter tenen alguna mena de problema. Quan s’hi intenta accedir mostra un error 503, que indica que quelcom falla al servidor.

Haurem d’estar una estona sense “microbloguejar”… :-(

Oleguer Huguet Ibars: El Circuit de Catalunya en Forza Motorsport 3

noreply@blogger.com (olegueret) — Mon, 07 Sep 2009 15:35:00 +0000

Alucinado me he quedado al ver el siguiente video de una carrera en El Circuit de Catalunya en el próximo FM3.

Muy conseguidos los detalles como la publicidad de LKXA o RACC.

Por cierto, el coche que aparece es ni mas ni menos que un Lamborghini Gallardo. Ahí es ná...

Alfons Nonell i Canals: Els tres de Millenium… i la pel·lícula!

Fri, 04 Sep 2009 11:07:25 +0000

Ara fa ja uns dies vaig acabar de llegir la tercera i darrera entrega de la trilogia Millenium de l’escriptor suec Stieg Larsson. Em vaig llegir el primer per Sant Jordi i des de finals de juliol fins ara m’he llegit el segon i el tercer.

Els tres m’han atrapat! no sabria dir si n’hi ha un que sigui millor que els altres, els tres m’han semblat molt bons. No només per la temàtica (intriga-policíaca barrejada amb xic d’informàtica, m’encanta!), sinó per tota la documentació que hi ha d’haver al darrera, per la manera en com estan escrits, en com es barregen les histories,… bons llibres!

I ahir vam anar a veure la pel·lícula de la primera entrega. És llarga, quasi dues hores i mitja! però no es fa pesada i, a més a més, crec que és una adaptació prou fidel del llibre. Tot i així, havent llegit el llibre hi ha algun detall que esperes veure a la pel·lícula i no hi és, alguna cosa canvia i canvien els pesos en importància d’alguns temes respecte el llibre. Com dic, crec que és una bona pel·lícula i una bona adaptació però, tinc la sensació que sinó t’has llegit el llibre, et perds algunes coses.

Ferran Reyes: Manifestants antitaurins agredits en manifestació a Ampuero

noreply@blogger.com (Reyes) — Mon, 31 Aug 2009 20:47:00 +0000

És penós que en ple segle XXI hi hagui ¿persones? que es comportin d'aquesta manera. Veïns de Ampuero, gent de carrer, insultant i agredint a uns manifestants que denunciaven pacíficament el maltractament animal en les festes d'aquest mateix poble. La "España profunda" encara existeix.

Sap greu, per què segurament en aquell poble hi ha gent que té alguna cosa al cap, i per culpa d'aquests quatre matats aquest poble ja té la fama que té. De troglodites, en el mal sentit de la paraula.

--------Edito--------

En la mateixa línia del poble de Ampuero ens topem amb els descerebrats de Galápagos que són capaços de robar i incendiar el cotxe d'un veí del poble per antitaurí. Capaços també de llençar objectes i agredir físicament a periodistes i reporters i, com no, de maltractar un animal de la forma més covarda.

Ferran Reyes: Estupidesa humana: La Guardia Civil denúncia a un jove per pegar a un toro de Lidia

noreply@blogger.com (Reyes) — Fri, 28 Aug 2009 10:50:00 +0000

Agentes de la Guardia Civil han denunciado a un joven por dar puñetazos a un toro bravo durante uno de los encierros de reses bravas que se celebran estos días en el municipio salmantino de Aldeadávila de la Ribera, con motivo de sus fiestas patronales de San Bartolomé.

Según ha informado la Guardia Civil, los hechos sucedieron durante el encierro de ayer, miércoles, en torno a las 9,30 horas.

Uno de los toros que llegó a la plaza se emplazó en una zona del coso, donde el público se sitúa por detrás de unos barrotes metálicos.

En ese momento, el joven denunciado, comenzó a darle puñetazos en el hocico al toro, motivo por el que el resto de aficionados comenzaron a increparle para que cesara, e incluso algunos lo retiraron del lugar en el que estaba para que no siguiera agrediendo al animal.

Los agentes de la Guardia Civil, que vieron lo que estaba sucediendo, decidieron identificar al agresor y denunciarlo por contravenir la Ley de Espectáculos Taurinos en lo referido al maltrato animal.

El denunciado es un vecino de la comarca salmantina de Vitigudino, a la que pertenece a la localidad de Aldeadávila de la Ribera.
Vist a Público

Un WTF?! en tota regla. Fins a aquest punt arriba la estupidesa humana, quan ells volen és maltracte i quan no és art. Toca't los collons.

Ja ho deia Einstein, molt acertadament que "Hi ha dos coses que són infinites; L'univers i l'estupidesa humana, i de lo primer no n'estic molt segur".

Ferran Reyes: Richard Stallman y Musicos Cubanos - Guantanamero

noreply@blogger.com (Reyes) — Thu, 27 Aug 2009 12:17:00 +0000

Ferran Reyes: Que volen dir els números E-XXX dels aliments?

noreply@blogger.com (Reyes) — Tue, 25 Aug 2009 19:56:00 +0000

Aquests números fan referència a la codificació als additius, unes substàncies que s'afegeixen a un producte alimentici per a que es conservi millor, tingui millor aspecte, canviar el seu gust, etc. Cada cop s'utilitzen més ja que els productes recorren més espai entre producció-consum (com ara amb les coca-coles, que les comprem de l'estranger), volem productes més macos visualment, etc.

Però, que en sabem d'aquestes substàncies afegides? Podem mirar una etiqueta d'algun producte i en el millor dels casos trobarem una codificació o nom d'una substància, com ara PONCEAU 4R. Però realment sabem que és aquesta substància? Sabem que estem introduïnt al cos? Acceptaries un got amb líquid d'algú que no conèixes?

Ficaré com a exemple els ingredients que podem llegir en una etiqueta d'una beguda refrescant:

Aigua carbonatada, Sucre, Xarop de glucosa, Acidulant (àcid cítric), extractes de plantes (quines?), aromes (quins?), conservador (bensoat sòdic), colorants (caramel, azorrubina, ponceau 4R).

Clarament falta informació i de la que tenim ens faria falta informar-nos més, com per exemple amb la azorrubina, bensoat sòdic i Ponceau 4R.

Tota l'informació que ens faci falta respecte allò que consumim ho trobarem a:

HTTP://WWW.FOOD-INFO.NET/ES/

Aquesta web ens dóna informació de tot tipus, des de tot el que vulguis saber dels additius (fins i tot si són aptes per vegetarians), informació sobre productes alimenticis massificats com el sucre, la sal, oli, etc, un apartat de preguntes i respostes fins a informació per a diabètics i afectats per altres malalties.

Alfons Nonell i Canals: Fotografia HDR a l’”Espai Internet”

Mon, 24 Aug 2009 09:29:21 +0000

L’HDR és una tècnica fotografia (i de tractamet fotogràfic) que permet tenir una imatge amb una bona exposició de llum en totes les seves parts.

Quan es fa una fotografia, degut al limitat rang dinàmic de les càmeres, si hi ha molta diferènca de llum entre diferents parts de la imatge, ens trobarem que tenim algunes parts molt clares i/o d’altres molt fosques. Amb l’HDR s’eliminen aquestes diferències creant una imatge amb un elevat rang dinàmic.

Per fer aquestes imatges s’ha de partir de tres fotografies (fetes amb trípode): una subexposada, una sobreexposada i una amb una exposició normal. Posteriorment, es fa un tractament que les “fusiona” obtenint una imatge que sembla una mica irreal però que pot tenir efectes molt “txulos”.

Al bloc Espai Internet, de TVC, hi ha un apunt on fan un repàs a aquesta tècnica, un video i un fotimer d’enllaços relacionats.

Alfons Nonell i Canals: De nou… a la feina

Mon, 24 Aug 2009 09:10:27 +0000

Doncs, això, avui torno a la feina. Les vacances m’han servit per desconnectar… avui he engegat el portàtil després de quasi un mes sense tocar-lo… he llegit un fotimer de correus electrònics,…

Aquest any hem estat una setmaneta a Cantabria, als Picos d’Europa, fent una mica de muntanya i turisme de poblets. Després hem passat deu dies a la platja, a Pals. Relax i desconnexió!

En fi, un estiu molt bo! i… avui toca reactivar-se.

Ferran Reyes: L'aire que respirem a Flix

noreply@blogger.com (Reyes) — Wed, 19 Aug 2009 15:23:00 +0000

Foto presa a les 4.00 del matí del Dimarts 18 d'Agost de 2009 amb ¿estel fugaç?

Fum del qual no tenim informació sobre la seva procedència i els efectes negatius que pot tenir, estudis epidemològics de fireta, dubte sobre la composició en partícules de l'aire que respirem, eau de clor, productes radioactius i cancerígens, seguretat i tecnología pre-juràssica,...

Ferran Reyes: La meva compra avui ha recorregut 48.692 milles y ha emés 64.274 gr de CO2

noreply@blogger.com (Reyes) — Thu, 13 Aug 2009 16:47:00 +0000

"El británico James Reynold ha diseñado unas etiquetas para los alimentos que incluyen distancia recorrida y emisiones de CO2. Se asemeja a la facturación de equipaje. En las etiquetas, la propuesta pretende poner de relieve el país de origen, la distancia recorrida, y la resultante de las emisiones de carbono liberado durante el viaje."

El passat Maig vaig fer una xerrada sobre el tema a Flix, aquí l'entrada amb les transparències.